El dolç Fellini
Caixafòrum presenta l'exposició «El circ de les il·lusions», que furga en les fonts d'inspiració del cineasta
Cartells, fotografies inèdites, dibuixos, publicacions i fragments de pel·lícules són part del material de les gairebé 400 peces que configuren l'exposició Federico Felllini. El circ de les il·lusions, que des de demà es podrà veure a Caixafòrum de Barcelona en una mostra produïda per l'Obra Social de «la Caixa» i l'NBC Photographie, amb la col·laboració de la Fundation Fellini pour le Cinéma, la Fondazione Federico Fellini i la Cinateca di Bologna.
Cultura popular
La primera part d'El circ de les il·lusions està dedicada a la cultura popular. Fellini era un gran enamorat de l'expressió popular de la cultura del segle XX. De fet, abans de cineasta va ser dibuixant d'acudits per a la premsa, amb els quals ja quedaven apuntades, tal com es pot veure en la mostra, les temàtiques i obsessions que acompanyarien la seva trajectòria com a realitzador. La passió pel dibuix també prendria forma a través de la col·laboració que va fer amb el dibuixant Milo Manara en els còmics Viatge a Tulum i El viatge de G. Mastorna, anomenat Fernet. Aquests projectes, davant la impossibilitat de concretar-se al cel·luloide, van ser fets amb paper.
Enamorat de les tires de premsa, i en especial de Mandrake, el màgic, Fellini volia adaptar al cinema la creació de Lee Falk. No va poder ser tal com ho havia pensat, però finalment la revista Vogue va crear una fotonovel·la (gènere que també l'apassionava) amb Marcelo Mastroianni, el seu àlter ego, com a protagonista.
L'apartat de cultura popular es completa amb la constatació de la fixació de Fellini per les desfilades. A Roma va crear-ne una que va provocar polèmica: la desfilada de moda per a jerarques de l'Església. També el món del circ (la llegenda del cineasta diu que de menut va fugir de casa perseguint un carretó de saltimbanquis) queda reflectit en l'exhibició.
La música
En el segon graó de l'escala temàtica de l'univers fellinià hi ha els processos que donaven forma a una manera característica de fer cinema. En aquest procés d'elaboració, la música hi va tenir un paper important. Les composicions de Nino Rota són plenament identificatives del món fellinià. També va ser important per ell la col·laboració de Piero Gherardi, que durant 20 anys es va fer càrrec del vestuari, un dels elements imprescindibles per dibuixar una imatge del món fellinià.
El tercer apartat de la mostra està dedicat al motor de l'obra de Fellini: les dones. Des de les dones que van despertar la seva sexualitat adolescent, com la famosa estanquera d'Amarcord, a les prostitutes que ambienten Les nits de Cabiria, que va ser interpretada per la seva dona Giuletta Massini, que representa l'amor de tota la vida. Es van casar el 1943 i mai es van separar.
El quart i últim àmbit temàtic fa referència a la gran importància que va tenir el seu rastre biogràfic a l'hora de constituir l'univers fellinià. Films com ara 8 1/2 reflecteixen perfectament la necessitat de projectar-se ell mateix en la pantalla per crear un ideal d'existència en què es barregen la realitat, els somnis i el desig.
En aquest apartat es poden contemplar els dos llibres que durant 30 anys va omplir Fellini amb anotacions escrites i dibuixades sobre els seus somnis.
