El Museu de Valls cedeix al Reina Sofia vuit obres del fotògraf Pere Català i Pic
El centre d'art madrileny acaba de comprar dos cartells més del mateix autor en una subhasta a Barcelona
Del mateix autor, el Museu Reina Sofia també acaba de comprar dues obres més –Salisold (1934) i Lápiz Termosan (1933)– a la casa de subhastes Soler i Llach, de Barcelona. Així, amb els cartells publicitaris que hi ha dipositat el Museu de Valls i aquestes dues adquisicions en una venda pública, el complex museístic de la capital de l'Estat considera complert l'objectiu d'encaixar en la seva col·lecció un conjunt d'obres de Pere Català i Pic que qualifica de peça clau per al Reina Sofia.
L'acord va ser rubricat el 31 de gener passat per la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, en nom del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, i per la presidenta de la Fundació Pública Municipal Museu de Valls, Rocío Martínez Cañete.
Amb una sèrie d'una trentena de peces, de Pere Català i Pic, el Museu de Valls és el centre que té la col·lecció més important d'aquest autor. Això ho sabia molt bé Rosario Peiró, responsable de l'àrea de col·leccions del Museu Reina Sofia, que va ser qui va sol·licitar les imatges. «Són fonamentals per al discurs de la col·lecció del Reina Sofia i sabíem que a Valls tenen una molt bona col·lecció de la fotografia publicitària de l'autor i, a més, no està exposada», argumenta Rosario Peiró.
Els cartells publicitaris del Museu de Valls que hi han estat dipositats són Cinzano (1932), dos cartells de Xocolata Juncosa (1931 i 1932), Hawai Myrurgia (1932), Para calidad Domecq (1934), Serie Blanca Myrurgia (1933), Formitrol (1933) i Opoterápicos López Brea (1931), una sèrie que per als responsables del Reina Sofia és molt important. «Els anys trenta són els més forts de la col·lecció i tenim un fons molt bo de la Guerra Civil, però no del vessant publicitari, en què l'obra de Català i Pic va ser capdavantera perquè formava part del corrent més avançat de l'època. Això, desgraciadament, el Museu Reina Sofia no ho tenia fins ara», declarava Rosario Peiró.
Per la responsable d'exposicions del Museu Reina Sofia, el paper que va tenir Pere Català i Pic en aquella dècada va ser cabdal: «A Europa s'estaven fent nous experiments artístics molt semblants a l'estil que practicava Pere Català i Pic i, per tant, el fotògraf català i aquests altres autors estaven en sincronia».
L'equip tècnic del Reina Sofia encara no ha concretat el lloc exacte que ocuparan la desena d'obres de Pere Català i Pic que ingressaran al recinte museístic, però podrien exhibir-se molt a prop del recinte dedicat al Gatepac, l'espai reservat al Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, i concretament dins l'àmbit de «fotografia d'avantguarda espanyola», conclou l'equip del Reina Sofia.
Pare del conegut fotògraf Francesc Català-Roca
a. estalloPere Català i Pic, pare del conegut fotògraf Francesc Català-Roca, va iniciar-se en el món de la fotografia gairebé per casualitat, al disset anys, quan en un sorteig li va tocar una càmera fotogràfica. S'havia quedat orfe de pare quan només tenia dos anys i la seva mare, que es va traslladar de Valls a Barcelona per poder tirar endavant, el va educar amb l'ajut d'una tieta i un amic de la família que el va fer entrar a treballar al Banco Hispano Americano, del carrer de Pelai. La malaltia ocular que se li va declarar quan tenia 25 anys va ser determinant en el seu futur, ja que va haver d'abandonar la feina al banc i va decidir potenciar la seva afició a la fotografia amb una primera incursió com a ajudant amb el fotògraf Rafael Areñas. L'any 1919 va ocupar una plaça de retratista a la ciutat de Valls i va començar el seu ascens imparable, que va arribar al punt més àlgid l'any 1931, quan es va traslladar a Barcelona, on va desplegar una visió artística cada cop més transgressora com a fotògraf publicitari, mentre centrava l'atenció en les tècniques i la psicologia de la publicitat.