SERGI AGUILAR

ARTISTA I DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ SUÑOL

«La col·lecció d'art Suñol s'ha fet amb pulsions d'amor i d'amistat»

Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) és un dels escultors amb més personalitat de l'art català dels darrers trenta anys, amb una obra que sota una aparent fredor geomètrica destil·la altes dosis de calidesa i humanitat. Des de l'any 2007, compagina el seu treball artístic amb la direcció de la Fundació Suñol.
Artista i gestor. Ha pogut acoblar bé la seva dedicació a la direcció de la Fundació Suñol amb el seu propi treball artístic?
–«Jo sóc artista i mai no he renunciat a la meva condició d'artista. Quan Josep Suñol em va proposar que dirigís la seva fundació tenia clara la qüestió temps. Ja en tenia experiència perquè abans havia dedicat moltes energies a la gestió, al compromís amb el col·lectiu dels artistes, dirigint l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya. I la veritat és que em sento còmode en una posició allunyada del remolí de la producció artística, perquè jo sóc una persona lenta, reflexiva, que m'agrada viatjar, estar amb els amics...»
–I per on fa circular la seva obra més recent?
–«Hi ha hagut un canvi important els últims anys; si abans la meva obra era més abstracta, més hermètica, ara es dirigeix a una experiència més personal que demana més temps de processament. Un bon exemple d'aquesta manera de fer és una obra, Entreviatges, que exposo ara a la galeria SCQ de Santiago de Compostel·la: són 153 dibuixos que he anat fent com un diari durant quatre anys. Tenia els dibuixos penjats a la paret de l'estudi i senzillament vaig donar l'obra per acabada perquè ja no n'hi cabia cap més.»
–Una escultura de Giacometti ha assolit, fa pocs dies, el preu més alt pagat mai en una subhasta: 74 milions. Precisament, una de les obres estel·lars de la col·lecció Suñol és un Giacometti: La jambe. Com han rebut la notícia?
–«Quan Suñol va comprar el seu Giacometti, a mitjan dels setanta, el mercat de l'art estava molt lluny de la dinàmica vertiginosa de preus que ha agafat en temps recents. L'obra d'art, com a peça única que és, té una aura, però no és d'ara sinó de sempre. Al llarg de la història, l'art ha provocat veneració, sorpresa, màgia. I ara s'ha arribat a un punt que aquesta exclusivitat es potencia al màxim en les subhastes, per bé que penso que hi intervenen uns valors extraaura: de seguretat, d'inseguretat, de possessió... És un tema complex.»
–Pitjor seria que l'art perdés valor, no?
–«La cara més positiva de tot plegat és que la revaloració de l'obra d'art també et demostra el que molts et neguen: que l'obra d'art pot arribar a ser un objecte de culte de veritat.»
–Què va motivar Josep Suñol a comprar obres d'art?
–«Va començar a comprar als anys setanta sense, com dic, les interferències de la disbauxa d'avui. Amb subhastes com la de l'altre dia confirmem que va fer una molt bona tria, sí, però és perquè va comprar per pulsions nobles. Suñol va comprar la major part de les obres per impulsos d'amistat, de família, d'amor. Gairebé totes les obres de la seva col·lecció estan connectades amb un moment de la seva vida molt directe. Aquesta és la força de la col·lecció Suñol.»
–Quina va ser la primera obra que va comprar?
–«Linee-forza del pugno di Boccioni, de Giacomo Balla. La va comprar a Itàlia. A partir d'aquí, anirà sumant obres a la col·lecció. Bé, al llarg dels setanta, comprarà les peces sense pensar que fa una col·lecció: ell sent atracció per una obra i la incorpora. Serà més als anys vuitanta que anirà relacionant, articulant i completant el discurs de la seva col·lecció.»
–Per quins artistes sent més debilitat?
–«És evident que a la col·lecció hi ha uns autors concrets que estan molt ben representats. Zush és un artista que Suñol ha admirat i admira moltíssim. Hernández Pijuan en seria un altre. I jo mateix. El vaig conèixer el 1977. Va veure una ressenya d'una exposició meva, i al cap de temps em va localitzar a través de Fernando Vijande [cèlebre galerista i visionari de l'art contemporani], gran amic seu.»
–L'última dècada, Suñol ha deixat pràcticament de comprar obres. Per què? No confia en l'art actual?
–«Coincideix amb la seva decisió de crear la fundació. Ara és el seu estímul principal. Vam obrir amb molta il·lusió, però no teníem cap expectativa i ha estat una sorpresa ben agradable l'acollida que hem tingut. Sobre la realitat d'avui, Suñol està molt al corrent del que està passant. Als artistes joves que li interessen els dóna suport i difusió al Nivell Zero de la fundació i, també, a través d'un conveni amb el centre Can Xalant, amb beques per ajudar-los en la producció.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.