Ple absolut al Centre Cultural de Valls en la interpretació de «Cançó d'amor i de guerra»

La soprano Esther Martínez i el tenor Roger Padullés van saber emocionar el públic convertits en els enamorats Francina i Eloi de la sarsuela Cançó d'amor i de guerra, de Rafel Martínez Valls.

La soprano va sorprendre els que encara no la coneixien per la força de la seva veu, i el tenor Roger Padullés, afectat d'un virus gripal, no va poder demostrar del tot la qualitat de la seva veu. El baríton Carlos Aguirre, que es va desplaçar expressament des de Mèxic per a aquesta ocasió i que ben aviat marxarà a Alemanya per interpretar l'òpera Falstaff, de Verdi, va exhibir un bon potencial de veu i va ser quasi l'únic solista a qui l'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona no va aconseguir eclipsar. La formació orquestral, conduïda per Josep M. Damunt, va marxar a un ritme excessivament fort o molt fort, i en algun moment, especialment en la primera part, va arribar a dissipar les veus de la coral Terpsícore, que diumenge era una de les estreles de l'espectacle. En la segona part, l'orquestra va minorar el seu volum, tot i que en l'espectacle de diumenge hauria estat ideal que s'hagués situat fora de l'escenari, potser a peu de platea (ja que no hi ha fossat d'escenari), per no robar protagonisme als solistes.