Fundació Antoni Tàpies 2.0

La institució reobrirà com una generació avançada d'espais dedicats a l'art

Ahir al matí, els paletes ultimaven a corre-cuita les obres de reforma de l'edifici de la Fundació Tàpies, que ha d'estar a punt per a la inauguració oficial del 3 de març (per al públic, els dies 5, 6 i 7 hi haurà jornada de portes obertes). Del tot no estarà: al nou pavelló que s'ha construït al pati, separat de l'edifici original, encara li queden alguns dies de feina per quedat acabat. En aquest pavelló, de tres plantes, és on es concentraran les àrees administratives de la fundació. En quedar alliberat de les oficines, tot l'edifici de l'antiga editorial Montaner estarà obert al públic amb noves àrees d'exposició, d'arxiu i educatives.

Ahir, encara no havia arribat el Mitjó, l'escultura que Tàpies havia concebut per dignificar el saló oval del MNAC, just abans dels Jocs Olímpics, i que finalment, i després d'un tèrbol debat, les autoritats no van voler. Tàpies –que diuen que aquests dies està molt nerviós– ha rescatat ara la maqueta d'aquell controvertit projecte, que inicialment havia de fer 18 metres, per donar una valor afegit a la reobertura de la seva fundació. El Mitjó, que no arribarà als tres metres, quedarà instal·lat de manera permanent a la terrassa de la fundació que corona el nou edifici d'oficines. Aquesta terrassa no forma part del recorregut expositiu habitual, però el públic hi podrà accedir en les visites comentades.

El Mitjó, que arribarà a la fundació dilluns, també es podrà veure des del terrat de l'edifici –que a partir d'ara també estarà obert a les visites–, on hi ha l'altra corona icònica de Tàpies: l'escultura Núvol i cadira.

La Fundació Tàpies va tancar al públic fa una mica més de dos anys decidida a adaptar-se a les noves normatives en matèria de seguretat, protecció i evacuació. Va ser llavors quan es va estudiar la possibilitat d'anar més enllà i de fer una intervenció més profunda a l'edifici, que no havia quedat ben resolt en les obres de la primera reforma de finals dels anys vuitanta –i un cas ben paradigmàtic era l'escanyolida entrada principal, que ara s'ha ampliat–.

En el fet de voler anar més enllà, l'equip Ábalos + Sentkiewicz van decidir-se per un projecte arquitectònic curós amb una nova generació d'espais dedicats a l'art. Una generació 2.0 que no té en compte només les exposicions sinó també, i simultàniament, «els seus processos». «El visitant veurà i usarà coses que abans no existien. El nostre principal estímul ha estat pensar en com podíem enriquir l'experiència de cada visitant. I una prova és que no hi ha ni un sol espai des del qual no es percebin dos usos diferents», explicava ahir Iñaki Ábalos.

El dimecres que ve serà un dia important per a la Fundació Tàpies. Pel contenidor que estrena, i també pel contingut que oferirà als visitants amb l'exposició Els llocs de l'art, que entrellaça obres de l'artista dels darrers vint anys (coincidint amb les dues dècades d'existència de la fundació) amb alguns contrapunts d'obres més remotes (en concret de mitjans anys quaranta), que en són l'origen. L'exposició també inclou una rellevant selecció d'obres, poc o mai vistes en una sala d'exposició, de la col·lecció privada de l'artista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.