Del Raval a L.A
El documentalista gironí Òscar Pérez presentarà dimarts «Mohamed, el sastre, i altres històries», al cinema Truffaut, abans de rodar un film sobre els dobladors espanyols al Hollywood dels anys trenta
Òscar Pérez (Girona, 1973) va consagrar-se com a documentalista amb El sastre (2007), un curt rodat en una sastreria del Raval, de només vuit metres quadrats, on el cineasta s'hi va col·locar amb la seva càmera per filmar-hi Mohamed, un sastre pakistanès, i el seu ajudant hindú Singh. El sastre, que va ser premiat al prestigiós festival de cinema documental IDFA d'Amsterdam, mostra la conflictiva relació de Mohamed amb alguns dels seus clients i l'explotació laboral a la qual sotmet el seu ajudant. «Posem-hi que no és un film políticament correcte perquè estranya això de presentar un immigrant que explota un altre. Al capdavall, però, no deu ser una relació laboral diferent a bona part de les que s'estableixen en els llocs de treball», comenta Òscar Pérez. Hi afegeix que, tenint present que no mostra cap mena de servilisme respecte dels clients, Mohamed té detractors i, per estrany que pugui semblar, també admiradors: «Jo crec que és perquè el veuen com un personatge, que provoca moments de comicitat. Això perquè, certament, és un documental i per tant una pel·lícula. No és la vida real. El cinema mai no ho és. El cas és que, a partir del que filmo de la realitat, construeixo una narració. Hi ha la meva mirada per mostrar alguna cosa que no només hi és en un determinat personatge, sinó que pertany a la condició humana. De fet, les meves pel·lícules potser diuen més de mi que dels que són al davant de la càmera.»
Abans d'El sastre, el cineasta gironí, que va formar-se de l'any 1998 al 2000 com a documentalista a la London College of Comunication on va conèixer la seva habitual col·laboradora Mia de Ribot i junt amb la qual signa les seves pel·lícules, havia rodat, al 2002, els films Xaví-Xavó i Can Tunis centrant-se en una escola d'aquest desaparegut barri de Barcelona. I, entre altres treballs emesos pel programa Gran Angular de la 2, també havia fet l'extraordinari Salve Melilla (2005), sobre la retransmissió a la televisió local de la Setmana Santa a Melilla per part d'un presentador que sembla emprendre una mena de creuada en terra d'infidels. Va ser després del reconeixement d'El sastre, però, que Televisió de Catalunya va encarregar-li una sèrie de curts documentals que es van emetre l'any passat al Canal 33 amb el títol genèric de L'hort de Getsemaní.
La sèrie d'«El sastre»
En el moment d'emprendre la sèrie, Òscar Pérez va pensar en Mohamed i Singh, la separació dels quals es mostra al final d'El sastre i amb qui havia continuat mantenint una relació després del rodatge. Aleshores, fa poc més d'un any, Singh havia parat la seva sastreria i mantenia una relació amb una dona russa sense cap llengua comuna per comunicar-se. Pel que fa a Mohamed, continuava amb els seus conflictes laborals, però amb un familiar tan pròxim com el seu germà Alyas. D'aquí, incloent-hi El sastre com a capítol inicial, la sèrie va continuar amb La dona del sastre i El germà del sastre i es va completar amb dos curts més rodats al Delta de l'Ebre: Omplida, sobre els problemes del controlador de les aigües de regadiu en una temporada de sequera, i Ventrada, sobre un pastor en cadira de rodes (el territori és pla) que vol desfer-se de bona part d'una camada que ha parit una gossa. «M'han qüestionat que ho filmés, però m'hi vaig trobar. Mai no hauria anat a filmar una matança de gossos. Va ser una cosa inesperada. La meva experiència és semblant a la de l'espectador que no pot intervenir, tot i que hi ha un moment en què el tècnic de so ajuda el pastor quan la cadira de rodes ha quedat enganxada», aclareix.
El poder de la càmera
En tot cas, malgrat que en principi la seva actitud és observacional, Pérez sap que la mateixa presència de la càmera és una intervenció: «Jo no faig posada en escena. Al principi ho vaig fer algun cop, però em sortia fatal. Espero que passi alguna cosa. La realitat et dóna coses que mai no havies pensat. Del que m'he adonat és que quan sóc capaç d'intuir que passarà alguna cosa sense saber què serà, certament passa. No diré que passa per la presència de la càmera, però sí que aquesta modifica l'actitud dels personatges. Que no hi hagi posada en escena, no vol dir que no hi hagi representació.» A més, interpel·lat a vegades pels personatges, el cineasta acaba intervenint en els fets: «En el cas d'El sastre, el fet que hagi dut l'ajudant al metge és el detonant que provoca la ruptura.»
Òscar Pérez retrata els personatges de L'hort de Getsemaní en un moment de crisi i d'aquí la referència del títol genèric al lloc on Jesucrist va dubtar de la necessitat del seu sacrifici. «En aquest moment de crisi es produeix en els personatges una escletxa on tinc l'oportunitat d'entrar-hi per revelar alguna cosa significativa. Jo, de fet, sóc un intrús que accedeix a un moment d'intimitat d'aquests personatges, als quals els dec respecte. En tot cas, també sempre hi ha una escletxa en la tensió que s'estableix entre el que un és i el que voldria ser i vol mostrar.»
Els «fantasmes» de Hollywood
D'aquí a una setmana, donant un tomb a la seva carrera, Òscar Pérez marxarà a Los Angeles a la recerca de les empremtes d'uns «fantasmes»: Els actors catalans i espanyols que, a final dels anys vint, van anar a Hollywood per participar en les versions espanyoles de films rodats als inicis del sonor, quan encara no es podien sincronitzar les veus i per tant no es podien doblar. «Aquests actors van posar el seu cos com a dobles d'actors que a la vegada interpretaven un personatge. Podríem dir que és un cas màxim d'alienació. Per això la cosa té un caràcter espectral. Però és que, a més, d'aquests dobladors, i sobre tot del seu treball a Hollywood, en queden poques traces: bona part de les pel·lícules que van fer han desaparegut. Quasi no se'n sap res.» Pérez, que es produeix el film amb el suport del màster en documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra, ha trobat sobretot fotografies (material dels estudis de Hollywood que en bona part va ser reproduït a les revistes de cinema espanyoles de l'època) i a Los Angeles buscarà els espais on va ser realitzades per fer-hi presents d'alguna manera aquests absents.
Abans, però, presentarà aquest dimarts al cinema Truffaut (en sessions a les 15.30 i les 20.30) i diumenge vinent al CCCB el llargmetratge Mohamed, el sastre, i altres històries, que ha muntat amb els tres curts a propòsit del sastre pakistanès i el qui va ser el seu ajudant hindú.