Nous cinemes per als nous temps

Reobren a Barcelona tres sales en què es prioritzaran les produccions catalanes, la versió original i la projecció d'espectacles

Fa 25 anys que hi ha cinema al carrer Girona de Barcelona. Havia tingut altres noms com Modern, Casablanca Kaplan i Lauren Girona. Des de l'abril de l'any passat estava tancat, i al desembre van començar les obres per remodelar i modernitzar l'espai, que ara ha reobert com a Cinemes Girona, sota el paraigua d'un grup d'empreses del sector, entre les quals n'hi ha de lleidatanes com Circuit Urgellenc i Cinemes Guiu de la Seu d'Urgell. El local disposa de tres sales de 306, 244 i 105 localitats. Les butaques és l'únic que s'ha salvat de l'anterior cinema, mentre que s'han renovat els equips de projecció, donant pas al digital i al 3D. «La digitalització del cinema ens farà més participatius, multidisciplinaris i interactius, amb més flexibilitat en la programació», indica Montse Guiu, una de les sòcies.

Cinemes Girona prioritzarà en la seva programació el cinema independent, preferentment català, també espanyol i europeu, amb versió original abans que doblada. En aquest sentit, els seus responsables es mostren en sintonia amb la nova llei del cinema que s'està debatent al Parlament. Una de les virtuts serà la voluntat que els títols estiguin un mínim de quatre setmanes en cartellera, per afavorir que el públic hi pugui accedir, evitant el ritme que imposen les majors, que obliga a substituir-les amb celeritat. També tendirà a l'especialització en cinema europeu per donar sortida a pel·lícules que han estat seleccionades en festivals i tenen poques possibilitats de projecció –entre 2004 i 2008, 143 pel·lícules seleccionades en els festivals de cinema de Canes, Venècia i Berlín no van trobar distribuïdor a l'Estat–. També hi haurà una atenció especial al públic infantil i familiar, amb horaris especials, i també sessions escolars entre setmana. La programació ha arrencat amb els títols Millennium 3, Cher Ami, Los condenados, 500 días juntos i Celda 211. Les entrades costen 7 euros; 5,30 el dia de l'espectador, i 9,50 en 3D.

«Oferirem alguna cosa més que cinema», diu Francesc Felipe, responsable dels Cinemes Girona. La frase convida a la concepció del cinema com a centre cultural: hi ha un acord amb Edicions 62 per fer-hi presentacions de llibres, s'està negociant perquè sigui la seu d'alguns festivals de cinema de Barcelona i també es faran cicles de curtmetratges.

La digitalització de les sales permet la retransmissió d'espectacles en directe. Així, ja s'han programat projeccions de ballet i òpera en els mesos vinents. «El món digital és una nova finestra per al cinema, una nova forma de negoci», opina Montse Guiu. Cinemes Girona serà el primer de Barcelona que s'incorpora al Circuit Català de Cinema Digital (CCCD), que promou la projecció d'espectacles com concerts o preestrenes televisives a 22 sales del país. Als Girona, enguany han descartat les retransmissions esportives, però no ho descarten per a la temporada vinent, igual que oferir esdeveniments com ara la gala dels Oscar.

Una de les iniciatives en què volen ser pioners (ja es podria fer el mes que ve) és en la participació en una xarxa europea que treballa amb vídeos de Youtube. Cada mes hi ha un tema i se seleccionen els millors vídeos per construir un llargmetratge de 80 minuts que es projecta a tots els cinemes de la xarxa. Aquesta modalitat pretén estimular el consum del públic més jove, més present a internet, qui a més pot participar-hi enviant els seus propis vídeos.

el contrapunt

Espais desaprofitats

JAUME VIDAL

Les sales cinematogràfiques, així com també les galeries d'art són espais desaprofitats. No tant per l'activitat que desenvolupen, com per la que no fan i podrien realitzar. Les crispetes van ser una sortida per augmentar ingressos. Ara que aquesta fase s'ha superat, per què no organitzar més activitats per treure'n més rendiment econòmic i també cultural? Els nous cinemes Girona semblen seguir aquest camí. Davant el crit alarmista d'un sector de l'empresariat que alerta de la fi de les sales de projecció, un altre d'emprenedor veu la possibilitat d'obrir els cinemes a altra mena d'esdeveniments culturals. Les possibilitats de la tecnologia digital, la força creixent del públic escolar i familiar, l'existència d'un públic pluridisciplinari obert a noves propostes i l'increment d'actes culturals de petit format obren un camí de futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.