escriptors del camp de tarragona

Peus descalços sota la lluna d'agost

Aquesta obra de Joan Cavallé, guanyadora de la primera edició del premi Catorze d'Abril de Teatre, explica constants que poden esdevenir-se en totes les guerres: l'assassinat horrible i gratuït d'una família per part de les forces d'ocupació, l'oblit de la gent del poble d'aquest crim i la recuperació de la memòria a través d'un fet circumstancial.

La peça teatral es mou entre la tragèdia i l'oratori (composició per ser dita que s'executa sense acció escènica), amb tocs humorístics que fan de contrapunt a l'aparat tràgic.

L'obra de teatre està plena de referents variadíssims, prova de les inquietuds intel·lectuals que mouen l'autor. Trobem la localització a l'Estany de la Lluna, que és un manlleu dels Motllats de les Muntanyes de Prades, paratge ben proper tan físicament com emocionalment a Cavallé. Hi ha referències literàries ben clares o d'altres de més somortes a Antígona, Èdip, Hamlet, Mirall trencat i a aquella escena tan famosa i inquietant d'un pel·lícula de Hitchcock en què uns ocells s'ataquen entre ells. Això és el que jo he sabut veure.

L'autor, a propòsit de la lectura que els alumnes de 4t d'ESO i de 1r de batxillerat van fer de la seva obra, va venir a l'institut Vidal i Barraquer de Tarragona a fer una xerrada amb els alumnes. Una de les preguntes més recurrents va ser quina era la font d'inspiració de la tragèdia. La resposta va ser complexa: des de testimonis de soldats de guerres reals fins a relats de memòria històrica explicats de viva veu, passant per documentació sobre les guerres més properes en el temps, etc.

L'alumnat va saber veure diferents nivells de llenguatge quan els personatges més còmics utilitzen un argot que té una relació, jo diria que directa, amb el llenguatge col·loquial del Camp de Tarragona.

El que va corprendre més als lectors van ser les escenes de violència explícita. Algunes de les qüestions feien referència també al paper que feia l'Home de Tots els Temps, que és una mena de narrador omniscient que fa de fil conductor dels esdeveniments i sovint utilitza un llenguatge poètic.

L'oblit dels fets per la gent de poble també va interessar els joves lectors. La peça teatral incideix precisament en aquest aspecte ja que la tragèdia té dos vessants: un, el crim horrorós, i l'altra, el fet de desconèixer expressament la veritat, és a dir, d'oblidar. Hi ha una pregunta que resta oberta: cal dir sempre la veritat, encara que faci mal? És una manera de respondre a la qüestió plantejada un cop acabada la Guerra Civil espanyola, quan la gent dels pobles, tant d'un bàndol com de l'altre, callaven després d'aquella experiència traumàtica. Cavallé ens dóna una resposta: «La història està feta de records, però també d'oblits. Els pobles, igual que les persones, sovint són víctimes d'impressionants atacs d'amnèsia. En aquesta obra, precisament, he volgut preguntar-me per què passa això. La resposta: recordar, de vegades, resulta massa dolorós.»

Per acabar d'arrodonir la sessió, els estudiants del Vidal i Barraquer van establir una relació epistolar amb l'autor i li van exposar dubtes, cerques i inquietuds. Caballé els va contestar amb una carta global en què responia les qüestions plantejades.

La presència dels nostres autors als centres de secundària és una iniciativa del col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona. Cal que el camí iniciat continuï, a fi i efecte d'atansar als estudiants la literatura que s'escriu ara i aquí.

Títol: Peus descalços sota la lluna d'agost Autor: Joan Cavallé Editorial: Arola Col·lecció: Textos a part. Teatre contemporani, núm. 58
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.