El grup gandià «Autòmats» s'estrena amb «Cançons en blanc i negre»
Autòmats, un grup de música valencià de cinc components, encapçalat pel gandià Miquel Herrero, debuta amb el disc «Cançons en blanc i negre». Seguint l'estela de grups com els mallorquins Antònia Font o els catalans Manel, Autòmats contribueix amb el seu treball a engrandir el panorama pop independent en la nostra llengua.
L'autor de les cançons és el mateix Herrero, un jove gandià de 25 anys llicenciat en Belles Arts, formació que és palesa en l'acurat llibret del CD. Les seues cançons són com un flash back cinematogràfic. Són com records que potencien el contrast del blanc i el negre.
En les seues lletres, Autòmats recupera una infància de la qual rescata actituds útils i positives: la curiositat, l'experimentació, l'atreviment o la construcció d'un món propi. El disc funciona com un poderós refugi anímic. Conserva els bons records i actituds que, al remat, sobreviuen al pas de temps. És una proposta entre la consciència i el record, entre el subconscient i la realitat. I suposa una glopada d'aigua fresca per a la música en valencià amb la mateixa naturalitat i innocència que els jocs infantils.
La producció és de Nacho Vaquero, també membre del grup i amb experiència en el món musical d'orquestres, grups de cambra i bandes de música. Les peces estan rematades amb detalls lluminosos com els passos que introdueixen «Univers autòmat», el primer single; una vella ràdio de vàlvules dels 40; els sons d'uns robots de joguet; o un acompanyament instrumental amb trompa i bombardí gens freqüent en el pop-rock valencià.
Dins la caixa de música «Cançons en blanc i negre» hi ha bicicletes rovellades, playmòbils, illes de meló d'Alger... i el treball, l'esforç i la il·lusió de cinc músics. És un disc en valencià i un símptoma de la bona salut de la música en la nostra llengua.