Un quart de segle de col·lecció

Ara fa un quart de segle, la Fundació «la Caixa» decidia donar un fort impuls a la creació artística contemporània, llavors inèdita en el col·leccionisme espanyol. Joseph Beuys va ser la primera adquisició prenent un sentit de símbol ja que un dels objectius de la col·lecció era, i continua sent, traçar la història (o, més aviat, les històries) de l'art contemporani internacional més influent des dels anys vuitanta fins al present més present, posant un èmfasi especial a l'art nacional amb projecció arreu. Per això, després de Beuys, es van comprar en bloc un conjunt de pintures de joves artistes espanyols que ja havien despuntat a fora (Ferran García Sevilla, Miquel Barceló, José Manuel Broto...).

Buscar les obres més singulars i representatives d'artistes reputats continua sent la principal raó de ser de la col·lecció de l'entitat financera. En sintonia amb aquesta ambició, hi ha alguns artistes de primera línia que estan molt ben representats, com el mateix Beuys, Mario Merz, Bruce Nauman, Paul MacCarthy, Juan Muñoz i Luis Gordillo. La recerca d'obres paradigmàtiques dels grans artistes s'ha alternat amb una inquietud per rastrejar el bo i millor de l'art emergent, grans obres de joves artistes.

El ritme de noves incorporacions, si bé no és tan frenètic com els primers anys, no s'ha aturat. Any a any, és molt variable. Hi ha anys que s'ha comprat molta fotografia (que encara manté preus de mercat sostinguts), mentre que d'altres temporades s'han adquirit poques obres però de molta rellevància. Durant la darrera dècada, els fons han crescut amb 200 obres, fins arribar a la xifra actual de 869. Les últimes peces que s'hi han afegit són de Gabriel Orozco (sis fotografies del 2009) i de Qiu Anxiong (el vídeo The temptation of the land, del 2009).

Al llarg dels 25 anys d'història de la col·lecció, totes les peces s'han anat exposant en diferents mostres (exceptuant algunes de les més recents adquisicions), tot i que n'hi ha que fa molts anys que no es mostren. A Catalunya i a Espanya, la col·lecció s'ha lluït als principals museus i centres d'art que, al seu torn, han sol·licitat i sol·liciten constantment préstecs d'obres de l'entitat financera catalana per a exposicions diverses. A l'estranger, també s'ha pogut veure en diferents països, tot i que amb especial intensitat a Alemanya, França i Itàlia. Recentment, la col·lecció ha viatjat a Beijing, Varsòvia, Bucarest i Lisboa.

En el marc d'aquest aniversari, la col·lecció d'art de la Fundació «la Caixa» acaba de rebre un bon regal. Des d'ara, la sala 2 de Caixafòrum serà la seva seu permanent. Amb mostres que s'aniran renovant periòdicament, aquest espai exposarà una tria de la col·lecció. La mostra que enceta aquesta nova manera de donar visibilitat a la col·lecció, que es titula Objectes desclassificats, l'ha comissariada Neus Miró i es podrà visitar fins al 22 d'agost. Les catorze peces seleccionades comparteixen leitmotiv: l'objecte quotidià esdevé el protagonista artístic. Com a gran al·licient, hi ha dues obres d'Annete Messager i de Hans-Peter Feldmann, adquirides més o menys recentment, que es poden veure per primer cop. També hi ha un Carlos Pazos que feia més de 20 anys que no es veia.

Fins a l'11 d'abril, Caixafòrum ofereix la possibilitat de gaudir d'una altra visió de la seva col·lecció, en aquest cas filtrada per la mirada de l'artista Luis Gordillo, que n'ha assumit personalment la tria. És una exposició, de títol Cosmètica dogmàtica, que forma part del cicle La mirada de l'artista, i no es descarta que més endavant persones alienes al món de l'art també ofereixin la seva mirada sobre la col·lecció.