Reediten «La papallona», l'obra de Narcís Oller que va obrir el període del realisme català
Cossetània acaba de publicar La papallona, l'obra de Narcís Oller que va inaugurar el realisme en la novel·la catalana. Aquesta va ser la primera novel·la d'Oller, en què va retratar la ciutat de Barcelona del segle XIX.
La Papallona, que va obtenir un gran èxit, inicia una descripció de la societat contemporània que es completa en obres posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d'or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta pròleg d'Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva trajectòria, i que també es reprodueix en aquesta edició. L'estudi introductori l'ha fet Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona, i un dels millors especialistes en la novel·la.
Magí Sunyer, director de la biblioteca Narcís Oller, que va obrir el catàleg editorial del segell Cossetània Edicions, destaca la transcendència d'aquesta obra de l'escriptor vallenc per a la novel·la sorgida a partir del segle XIX: «Tot i que ha anat evolucionant, gran part de la novel·la catalana que s'ha escrit des de Narcís Oller és realista, ha esdevingut el model clàssic. El mateix Oller estava atent a les modes, però es va mantenir fidel al realisme.»
Narcís Oller, autor de novel·les com ara Vilaniu, ambientades en nuclis de població en procés de canvi però més reduïts, també va plasmar la vida a ciutat. A La Papallona, l'autor descriu l'ambient de Barcelona, que ja comença a aparèixer amb el seu tràfec de metròpoli, «un retrat a partir del qual –segons Sunyer– l'escriptor participa d'un canvi en la novel·la catalana, que tendia a una visió idealitzada de la vida al camp».
Per Magí Sunyer, La papallona té trets del romanticisme, amb uns personatges molt sentimentals, malgrat que altres autors realistes, com Balzac i contemporanis d'Oller com Flaubert i Tolstoi, van influir en l'obra de l'escriptor vallenc.
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània.