Mor el director José Maria Nunes, impulsor de l'Escola de Barcelona

Nunes és un dels noms més representatius de l'Escola de Barcelona juntament amb altres cineastes com ara Jacint Esteva, Pere Portabella i Joaquim Jordà. El seu cinema va ser avantguardista, íntim, poètic, metafòric, lluny de convencionalismes i volgudament minoritari.

Amb 80 anys, José Maria Nunes es mantenia fidel al seu estil. Acabava d'estrenar Res publica, un film en què expressava un cant a la llibertat a través de la història d'un home (interpretat per José María Blanco) que explica el seu suïcidi, molt meditat, com a protesta contra l'època que li ha tocat viure. La pel·lícula es pot veure encara al cinema Alexandra de Barcelona.

Nascut a Portugal, de ben jove es va traslladar amb la família a Sevilla, i es va instal·lar posteriorment a Barcelona. Després d'exercir de doblador, actor i ajudant de direcció en diferents projectes els primers anys cinquanta, el 1957 firma el seu primer curtmetratge, El toro, i també el primer llarg, Mañana, que per a molts marca el camí d'inici de l'Escola de Barcelona. En la seva filmografia destaquen títols com ara Sexperiencias (1969), Biotaxia (1968), Autopista A-2-7 (1977), Iconockaut (1975), Gritos a ritmo fuerte (1984), A la soledat (2008) i, sobretot, Noche de vino tinto (1966), un film que es va poder tornar a veure dins el cicle Rambleros, una iniciativa que reivindica la llibertat i el canvi social característics de la Rambla des de la dècada dels seixanta fins a mitjan dels vuitanta, del qual en va ser protagonista. Nunes hi va recollir el premi Rambla de les Arts.

El realitzador va rebre en els darrers anys diversos reconeixements per la seva trajectòria. La Cinematheque francesa li va retre homenatge l'any passat com a precursor de la nouvelle vague. Fa pocs dies, el 4 de març, el president de la República portuguesa, Cavaco Silva, va distingir Nunes com a Gran Oficial de l'Ordre Militar de l'Espasa de Santiago de la Cultura, en un acte celebrat a l'hotel Majestic. L'Associació de Crítics d'Espanya el va homenatjar el 2004; també ha estat premiat pel Centre Georges Pompidou i la Cinemateca de Montpeller. La Filmoteca de Catalunya va reconèixer també en diverses ocasions la figura i l'obra de Nunes.

La capella ardent s'obre avui a les tres de la tarda al tanatori de Collserola i a les cinc tindrà lloc l'acte de comiat.