Caixa Tarragona mostra les imatges i els records de Centelles al camp de Bram

«Començo aquesta descripció del que és i el que ha estat la meva vida en uns moments tràgics per mi. Reclòs en un camp de concentració en qualitat de ‘refugiat' segons les autoritats franceses.» Així comença el diari que Agustí Centelles (1909 -1985) va escriure mentre va haver de patir les fatalitats del camp de concentració de Bram. Era el dia 20 d'abril de 1939. Encapçalava el seu diari una dedicatòria: «Al meu fill Sergi i als que puguin venir.»

Ahir, els seus dos fills, Sergi i Octavi Centelles, van inaugurar a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona la mostra Agustí Centelles. El camp de concentració de Bram, 1939, un muntatge produït pel centre Arts Santa Mònica que reuneix una selecció de les prop de 600 fotografies que Centelles va fer durant aquest període, i que s'acompanyen amb fragments del seu diari personal: «Les fotografies estan en diàleg amb els records que Centelles va anar transcrivint en el seu diari. Fotografies i textos són una doble visió de com era la vida en un camp de concentració l'any 1939», va explicar ahir Xavier Bas, director de la Fundació Caixa Tarragona. Per la comissària de la mostra, Teresa Ferré, aquesta obra de Centelles esdevé «un treball excepcional dins dels fotodocumentalisme occidental del segle XX».

L'exposició aplega 58 còpies realitzades a partir dels negatius originals que relaten el dia a dia al camp de concentració de Bram i també es projecten una selecció de 80 imatges més extretes de l'Arxiu Centelles, que amplien la visió de la vida quotidiana a Bram. Centelles reprodueix amb textos i imatges els aspectes més incòmodes de la vida quotidiana al camp, com la degradació mental dels refugiats i la plena submissió a les autoritats franceses. Els seus fills reconeixien ahir que Centelles «mai no parlava de la seva estada a Bram»: «Suposem que ho feia per defensar els seus fills i que no ens poséssim en política en aquell temps del franquisme», explicava Octavi Centelles.

La Fundació Caixa Tarragona també ha muntat un espai de consulta amb bibliografia específica i especialitzada en Centelles. La mostra es completa amb tres vitrines on s'exposen documents personals del fotògraf: correspondència personal de l'any 1939, el seu àlbum fotogràfic familiar privat, còpies vintage positivades l'any 1939 pel mateix fotògraf al laboratori construït a la barraca 62/D, les dues llibretes on Centelles va escriure el seu diari, i el carnet de periodista de la Fédération International des Journalistes de 1938.

La comissària va destacar ahir la importància del llegat de Centelles d'aquest període «del qual hi ha molt pocs testimonis visuals». Manel Guerrero, responsable de l'àmbit d'art del centre Arts Santa Mònica, va afegir que l'exposició que des d'ahir es pot veure a Tarragona «contribuirà a aprofundir en aquest període poc conegut i també a mostrar el Centelles com el gran fotògraf que és».

Sergi i Octavi Centelles també es van mostrar satisfets per l'interès creixent de les entitats i institucions a divulgar la seva obra. Per Sergi Centelles, fins que el Palau de la Virreina no va muntar una antològica del seu pare (l'any 2006), el fotògraf «només era conegut a les aules, però no al carrer».