El Museu de la Mediterrània proposa un univers de veus en la seva mostra més ambiciosa
«Veus de la Mediterrània» s'inaugura dissabte
«El gran repte era crear una exposició a partir d'un element del qual no tenim cap objecte que mostrar», explica el comissari de l'exposició, l'etnomusicòleg Jaume Ayats, que juntament amb Joaquim Rabaseda ha sabut crear, a partir d'un patrimoni immaterial com ara les veus de la Mediterrània occidental, una exposició que explica amb els mínims textos i molts elements audiovisuals i interactius la rica realitat lingüística i sonora d'aquest gran espai cultural, històricament molt interconnectat, on actualment conviuen nou llengües de dues famílies lingüístiques: l'afroasiàtica (àrab i amazic) i la indoeuropea (castellà, català, cors, francès, italià, occità i sard). Curiosament, en els fulletons editats per anunciar l'exposició, amb format de col·lecció de postals desplegable, hi apareix una desena llengua: el llatí, que a més de ser la mare de les llengües del segon grup, és encara llengua oficial al Vaticà.
L'exposició Veus de la Mediterrània ja es va poder veure en un primer tast a la Fira Mediterrània de Manresa, la tardor passada, on la van veure unes 6.000 persones.
Exposició viatgera
Aquesta producció del Museu de la Mediterrània, amb un pressupost de 250.000 euros que la converteix en el projecte més important del museu dirigit per Antoni Roviras en els seus set anys d'història, es podrà visitar a Torroella fins al 8 de desembre vinent, i durant el primer trimestre del 2011 s'instal·larà al Museu Marítim de Barcelona. Posteriorment, està previst que visiti altres països del Mediterrani occidental i de la resta d'Europa, i per això l'exposició ja ha estat concebuda perquè es pugui traslladar amb facilitat i, fins i tot, pugui desdoblar-se en més d'una mostra, per la facilitat de copiar els continguts audiovisuals que són la base del muntatge expositiu.
Per preparar Veus de la Mediterrània s'ha fet un important treball de camp per deu països, del qual han sorgit més de 50 hores de filmacions que més endavant s'incorporaran a l'arxiu de Linguamón Casa de les Llengües, que ha donat suport al projecte.
L'exposició està estructurada en diversos àmbits: La veu, un artifici humà, que proposa al visitant visualitzar a l'ordinador les freqüències que genera la seva veu. El joc continua a Les llengües, el territori, on es tracta d'esbrinar l'origen geogràfic de cançons interpretades en diverses llengües. Les veus per a la comunitat mostra la dimensió oral dels rituals humans col·lectius en el temple, el mercat, el teatre i el carrer, i La veu per a l'altre aprofundeix en les relacions interpersonals a la feina, el joc, la narració i el cant. Per acabar, L'espai de les veus submergeix el visitant en cinc situacions sonores que també ha de jugar a identificar.
«Performance» inaugural
El músic Xavier Maristany i l'escriptor Víctor Sunyol oferiran dissabte una performance de veus de carrer per inaugurar l'exposició, amb la participació del Cor Anselm Viola.
Curs de cant.
Trobades musicals.
Catàleg.