Margarida Xirgu, cartografiada
Badalona reivindica l'actriu, que va formar-se a la ciutat, amb una exposició i una biografia
Va ficar-se en la pell de Medea, la Celestina, santa Joana i molts més personatges universals sorgits de les pàgines escrites per Lorca, Benavente, Shakespeare, Sèneca i Galdós, entre d'altres. Margarida Xirgu, una de les actrius catalanes amb més projecció, forma part per mèrits propis de la història de les arts escèniques. Del seu pas per Badalona, on va arribar durant els anys de formació i finalment es va instal·lar, n'ha quedat una vinculació que ara es reivindica amb més força que mai a través d'una exposició, produïda pel Museu de Badalona, titulada Margarida Xirgu. De Badalona a punta Ballena, i una biografia, Margarida Xirgu. Cartografia d'un mite. De Badalona a punta Ballena, editada també pel museu i escrita per l'especialista en història del teatre català Francesc Foguet.
La mostra, que es podrà veure al Museu de Badalona fins al 2 de maig, fa un recorregut per la vida i la trajectòria professional de l'actriu a través de fotografies, cartes que va adreçar a la família i amics, objectes personals, vestits que va fer servir en escena i documents sonors. S'ha elaborat a partir de material del mateix museu, peces cedides per la família de l'actriu i procedents de l'Institut del Teatre i d'altres arxius. S'hi mostra una Xirgu apassionada per la seva professió, compromesa políticament i amiga dels seus amics, que més d'una vegada van trepitjar Badalona convidats per l'actriu. L'exposició testimonia la seva relació amb Federico García Lorca, Manuel Azaña i l'actor badaloní Enric Borràs, amb qui va fusionar la seva companyia teatral.
El repàs biogràfic de l'actriu, nascuda el 1888 i desapareguda el 1969, arrenca amb el seus anys de formació, quan el 1906 l'actriu va recalar per primer cop a Badalona per formar part del grup de teatre d'aficionats Gent Nova. Anys després, el 1925, va decidir comprar una casa a Badalona, a tocar del mar, per instal·lar-s'hi amb la seva família. Allà hi passava temporades i mentre era fora remetia nombroses cartes al seu germà, que són recollides en l'exposició, en què explicava com havia de reformar la casa perquè tot quedés al seu gust. L'any 1933, l'Ajuntament de Badalona la va nomenar filla adoptiva de la ciutat, i el 1934, com a conseqüència dels Fets d'Octubre, Xirgu va acollir a casa seva Manuel Azaña, el seu cunyat i director artístic de la companyia Xirgu Borràs Cipriano de Rivas Cherif.
La Guerra Civil
La seva estada a Badalona va acabar de manera abrupta amb l'esclat de la Guerra Civil, que la va agafar de gira per l'Amèrica Llatina. La seva identificació amb la República li va impedir tornar i va continuar la seva trajectòria professional al continent americà. «Que savis eren els grecs, que en lloc de matar exiliaven», deia la Xirgu, que va viure allunyada de la seva terra fins al moment de la seva mort a punta Ballena, Uruguai, amb la il·lusió d'un retorn que mai no es va produir.