Barcelona obliga a revisar la seguretat dels locals d'entitats històriques
Les juntes vinculen les reformes amb un major lloguer de sales per poder sufragar les despeses
Al 2006 els Lluïsos d'Horta, entitat fundada el 1866 que va poder fer una reforma del local als anys cinquanta (tot i les penúries econòmiques del moment), va rebre una carta de l'Ajuntament de Barcelona en què l'instava a demanar la llicència d'activitats. Cas de no sol·licitar-la, no permetria que es fes cap tipus d'activitat. Un cop reunits, els van aclarir que, si anaven avançant en la reforma, no se'ls impediria cap activitat. Efectivament, després del preceptiu informe de l'enginyer i l'arquitecte, se'ls va concedir una llicència provisional al 2008, vàlida fins al 2015. Ja s'han fet algunes millores d'urgència, com ara ampliar la sortida de l'amfiteatre per complir la normativa i construir un forjat que eliminava l'antic fals sostre de guix i espart. Núria Font, presidenta de l'entitat, calcula que cal mig milió per complir la normativa. Però confiats en el futur de l'entitat s'han atrevit a traçar un projecte més ambiciós (valorat en un milió i mig), que ajudi a donar un salt a la potencialitat d'una associació que avui té 630 socis. Pròximament, ampliaran el passadís com a sortida d'emergència, fet que els permetrà tenir un aforament d'unes 300 localitats (tot i que avui el pati de butaques superi les 400 localitats). Caldrà posar una cortina d'aigua que aïlli escenari de platea i col·locar material ignífug a les parets, les portes i les butaques. Per ara, les obres es financen amb una derrama de les famílies del socis (415 famílies), i un crèdit de 200.000 euros que es concedeix a través de la Generalitat sense interessos i que caldrà tornar en 15 anys. S'ha presentat el projecte al districte, que l'ha lloat sense comprometre's en cap subvenció (només els dóna uns 4.000 euros per sufragar les activitats anualment). «Ens van dir que mirarien d'agilitzar els permisos, però no ens hem estalviat ni un euro», lamenta Font.
La despesa en la reforma del teatre es vol rendibilitzar ampliant el cost dels lloguers («disposaran de millors instal·lacions»), i buscant més persones interessades a llogar les sales de l'entitat o el mateix teatre. Però Font té clar que la prioritat és mantenir l'activitat de les seccions dels Lluïsos. Només puntualment s'han desplaçat algunes activitats per poder llogar un espai. Els Lluïsos d'Horta, com la majoria de les entitats culturals, concentren l'activitat de cinc de la tarda a dotze de la nit i els caps de setmana. Els locals estan disponibles als matins. Per això, el teatre es lloga habitualment a empreses de teatre escolar. Tot i que han tingut sol·licituds, no han llogat la sala a companyies professionals per assajar. «Perquè treballen al matí, però ens demanen que no desmuntem l'escenari a la tarda i ens cal l'espai buit», argumenta Núria Font.
L'Ajuntament respon
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona van confirmar que, efectivament, es demanen llicències d'activitats a partir d'inspeccions o de queixes veïnals a qualsevol tipus d'entitat o empresa. En cas de ser insuficient, se'ls demana que facin obres de manteniment. El cas dels Lluïsos d'Horta com a entitat cultural centenària en reformes no és únic. També entitats veïnes com el Foment Hortenc o l'Ateneu Hortenc estan adequant les seves instal·lacions. O hi ha entitats que han trobat altres fórmules per reconstruir l'edifici (fa cosa d'un mes s'inaugurava La Formiga Martinenca del districte de Sant Martí).
El Centre Catòlic de Sants, renovat
L'altra cara de la moneda són les entitats que ja han posat al dia el seu teatre. Un exemple és el Centre Catòlic de Sants. El seu president, Jaume Castañé, explica que van poder afrontar les obres gràcies a una ajuda de 50.000 euros que la Generalitat va concedir durant el pla de xoc per renovació d'equipaments culturals, amb el primer tripartit. Castañé està eufòric que l'entitat, amb 132 anys d'història, disfruti des del 2007 «d'un edifici nou de trinca». El lloguer del teatre, efectivament, compta ja com un important fons d'ingressos (uns 12.000 euros anuals, aproximadament). Pel president, hi ha una bona relació qualitat preu (amb el lloguer també s'hi inclou la neteja, la llum i els tècnics de so i llum). Bona prova de la competitivitat és que ja només tenen un cap de setmana lliure fins a final de temporada (tenint en compte que el calendari es complementa amb les activitats que programen les seccions de l'entitat, que acaba de ser reconeguda com a entitat d'utilitat pública).