«To Vicente, best wishes»

La de Vicens Arroyo és una altra d'aquelles històries que es basteix sobre la capacitat de fascinació que exerceix el cinema, que en aquest cas també va fer la funció de vàlvula d'escapament d'un ambient familiar opressiu, una barreja de «monestir i caserna», segons el mateix protagonista d'aquesta història. Vicens Arroyo (Barcelona, 1931) va passar la seva infantesa i la seva joventut a Figueres. Els seus pares van fundar el Liceu Monturiol, un internat. Els diumenges, Vicens acudia al Patronat (la Cate) o als hermanos, on projectaven films de cowboys, dibuixos animats o d'aventures. No es podia imaginar que uns anys més tard coneixeria, personalment, a Londres, actors i actrius que havien desfilat per la pantalla de la seva infància figuerenca, com ara Ingrid Bergman, Tyrone Power o Gary Grant. Primer col·leccionava programes de mà, feia intercanvi amb col·leccionistes estrangers i va arribar a superar el miler de pasquins, que el seu pare, en un cruel atac de severitat extrema, sembla que força habituals, va cremar davant seu. Posteriorment, quan estudiava dret a Barcelona, va aficionar-se al teatre i a saludar els intèrprets després de la funció, aprofitant per demanar fotos signades. La primera foto dedicada que va posseir va ser la de la cantant mexicana i actriu ocasional Irma Vila (i sus mariachis), molt popular aleshores. També llavors va començar la seva col·lecció particular de decepcions. Arroyo fa la següent descripció de la trobada: «Després de l'espectacle vaig trobar una dona envellida, cansada, excessivament maquillada i borratxa.» I és que la condició humana no casa gens bé amb el procés d'idealització que es fa tot sovint amb les estrelles del cinema, el teatre o la música. Arroyo va treballar de recepcionista a La Gavina, de s'Agaró, i va conèixer Orson Welles o Vittorio de Sica, entre d'altres. També va viure a València, on la seva afició al teatre li va permetre contactar amb Núria Espert o amb Paco Raval. Posteriorment, a Bilbao i Madrid, com a recepcionista dels hotels Carlton i Washingotn, respectivament, hi va conèixer Ava Gardner –«la majoria de fotos de passaport semblen de delinqüents, la foto del passaport d'Ava Gardner era deliciosa», explica– o Brigitte Bardot. Finalment, el juny del 1958 es va establir a Londres, on va treballar en hotels de luxe, en què va conèixer Katherine Hepburn, Rex Harrison, William Holden o la seva venerada, juntament amb la desconeguda artista italiana Carla del Poggio, Ingrid Bergman. A través de peticions personals, per carta o adquisicions, Arroyo ha reunit les més de 2.400 imatges signades –la majoria retrats d'estudi– de més de 1.500 actors, actrius i personatges relacionats amb el cinema, que van desenvolupar la seva carrera entre el 1940 i l'actualitat, i que ahir va cedir al Museu del Cinema de Girona, el qual ja n'ha fet gairebé tota la catalogació, i procedirà ara a la digitalització. Arroyo ja va anunciar que en el seu testament llega també al Museu del Cinema una altra col·lecció, amb un important valor econòmic: la d'imatges signades dels guanyadors dels Oscar des del 1928 fins al 2009. Són 3.000 imatges més.