Comença la cursa de l'art al Canòdrom
Ahir es va inaugurar la primera exposició al nou centre d'art contemporani de Barcelona, que dirigirà Moritz Küng
El matís és important: ahir al vespre es va inaugurar la primera exposició al Canòdrom, i no pas el Canòdrom pròpiament dit. I és que les obres de rehabilitació encara no estan acabades. Amb un cost de 3,5 milions d'euros finançats pel fons estatal d'inversió local, l'Ajuntament ha finalitzat la primera fase de les obres, que són les que han afectat la carcassa i els espais exteriors de l'edifici (coberta, grades...) però ara queda per fer tota la segona fase, aquesta a l'interior, que la Generalitat té la responsabilitat d'afrontar a partir del dia després que es tanqui l'exposició Canòdrom 00:00:00, el dia 23 de maig.
La rehabilitació respon a un projecte dels arquitectes Xavier Monteys i Josep Maria Lecea. Si les previsions no fallen, l'equipament artístic barceloní, que ha de ser la punta de llança de la futura xarxa pública de centres i espais d'arts visuals del país, estarà en ple rendiment a principis de l'any que ve.
Abans, falten més coses per resoldre, com ara la constitució d'un consorci, integrat per l'Ajuntament i la Generalitat, que assumirà la gestió del centre. La gestió, doncs, serà compartida per l'Icub i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), que de fet ja ha liderat el primer impuls per crear el centre (amb la convocatòria del concurs per la selecció dels projectes de l'exposició inaugural) i ara el Departament de Cultura també li delegarà la participació en el consorci. Una de les primeres decisions que prendrà el consorci serà el nomenament del director del centre, Moritz Küng, que és qui va guanyar el concurs internacional. Amb l'acte d'inauguració (o preinauguració, com es vulgui dir) d'ahir, que van presidir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i l'alcalde, Jordi Hereu, es tanca definitivament la polèmica que va generar la reconversió, ara fa dos anys, del centre d'Art Santa Mònica en l'actual Arts Santa Mònica. Però al Canòdrom se li exigeix ara que sigui alguna cosa més que l'hereu de l'antic Santa Mònica. Si més no, per no aixecar velles suspicàcies.
M. Küng: «Sóc especialista en treballar l'art fora del seu context»
Moritz Küng va guanyar el concurs de direcció del Canòdrom a finals de l'any passat, però no podrà exercir el càrrec fins que sigui nomenat pel consorci. La cosa anirà per llarg? Mentrestant, va fent la seva particular immersió en el context català (de moment parla un espanyol just i continua vivint a Brussel·les), per bé que diu que té contactes amb gent de l'art de Barcelona des de fa temps. Ahir no va voler parlar del seu projecte de direcció, diu que ho farà a principis de maig i que, entretant, pensa i pensa. En què pensa? «En coses realistes.» El seu model de centre d'art haurà de partir de la realitat arquitectònica del Canòdrom: un model anti white cube. La programació, va avançar tímidament, no defugirà la memòria de l'edifici; «no pot fer-ho perquè és un espai que et parla. I jo sóc un especialista en treballar l'art fora del seu context». L'exposició inaugural, de la qual ell va formar part del jurat, no és un tast del que vol fer al Canòdrom. Insisteix que ho desvetllarà al maig. Això sí, el centre tindrà una orientació internacional i entendrà l'emergència no pas en funció de l'edat dels artistes.
Ferum de gos fins a l'últim moment
Uns sacs fets de tela blanca de pintar quadres plens de pinso per a gossos. Unes fotografies del barri del Congrés fetes per un gos pigall (amb la càmera enganxada al seu cap, obeint les ordres del seu amo invident). Retrats dels llebrers que havien corregut al Canòdrom i que han trobat una família d'acollida. I la primera pedra (en forma d'inflable) d'un equipament artístic que en lloc de ser enterrat sota l'edifici s'enlaira amunt. D'aquesta manera celebren els artistes Isabel Banal, Albert Gusi, el grup Gustavo (format per Regina Giménez i Rafel Griera) i Jordi Mitjà la reconversió d'un canòdrom en un centre d'art, el Canòdrom. Són mirades artístiques que es resisteixen a dinamitar la memòria d'un edifici que, fins a l'últim moment abans de la seva rehabilitació, «feia olor de gos», recorda el delegat de Cultura, Jordi Martí. Margarita Andreu, Xavier Arenós, Marc Arroyo, Ana de Matos i el col·lectiu Observatori Nòmada (Pere Grimau, Pau Faus i Domènec) també participen de la mirada de l'exposició Canòdrom 00:00:00, que, per falta d'espais interiors, s'ha expandit per tot l'entorn. Per exemple, les fotografies d'Albert Gusi pengen en format tela dels balcons dels habitatges que envolten el Canòdrom.