El Punt és distingit amb el premi nacional de projecció social de la llengua catalana

El Consell de les Arts li atorga el guardó per haver contribuït «amb fermesa» a la tan desitjada normalització lingüística

El president de la Generalitat, José Montilla, i els consellers del Conca lliuraran el dia 3 de juliol els setze guardons dels Premis Nacionals de Cultura 2010, un dels quals, el que reconeix la projecció social de la llengua catalana, el recollirà El Punt, de l'empresa editora Hermes Comunicacions. «Mercès a la tasca de centenars de professionals, junt amb la fidelitat de milers de lectors, El Punt i els seus satèl·lits formen part indiscutible del patrimoni lingüístic i cultural català», exposen els membres del jurat argumentant la decisió d'atorgar-li el premi.

Els Premis Nacionals de Cultura són la distinció més rellevant en l'àmbit de la cultura a Catalunya. El Conca, com a instrument al servei de la cultura creat pel Parlament i format per professionals del sector, és des de l'any passat la institució que concedeix aquests guardons de la Generalitat. Ho fa seguint l'assessorament d'un jurat que encapçala Francesc Guardans –president del Conca– i format enguany per vint-i-tres personalitats del món de la cultura al país, els quals els darrers mesos han estat proposant, estudiant i debatent sobre els candidats a rebre els guardons.

Els membres del jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2010 són Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí; Víctor-M. Amela, periodista degà de la crítica de televisió a la premsa espanyola; Sue Aran, investigadora i professora de comunicació audiovisual a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i filòloga; Juliette Beaume, gestora cultural i investigadora d'arts escèniques; Fina Birulés, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona; Josep Bohigas, arquitecte i professor associat de projectes a la ETSAB; Lluís Bonet Mojica, periodista i crític de cinema; Josep Borràs, director de l'Escola Superior de Música de Catalunya; Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani i cultura digital; Àlex Broch, crític, assagista, professor universitari i editor; Arcadi Calzada, assessor d'art, consultor financer i empresari; Montserrat Carulla, actriu de teatre, cinema i televisió; Miguel Gallardo, il·lustrador a la premsa i dibuixant de còmics; Claudia Giannetti, investigadora en l'àmbit de l'art contemporani; Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa i pedagoga, directora de la companyia Mudances; Antoni Mas, pianista i compositor, president de la Unió de Músics de Catalunya; Jordi Pablo, activista, investigador i pedagog en l'àmbit de l'art actual i la cultura popular; Marta Ramoneda, llibretera, directora de La Central; Carme Riera, escriptora i professora universitària; Elisenda Roca, periodista i escriptora; David Santaeulària, tècnic de cultura, comissari d'exposicions i historiador de l'art; Jorge Wagensberg, professor a la Universitat de Barcelona i director científic de la Fundació «la Caixa», i Anatxu Zabalbeascoa, periodista i historiadora de l'art.

Els Premis Nacionals de Cultura els va instituir el govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va atorgar entre 1932 i 1938. Dotats cadascun amb 18.000 euros, es concedeixen anualment a persones i entitats que han excel·lit amb les seves aportacions o activitats desenvolupades durant l'any anterior en cadascun dels àmbits culturals. Les categories dels premis són l'arquitectura i l'espai públic, les arts visuals, l'audiovisual, el cinema, el circ, el còmic, la cultura popular, la dansa, el disseny, la literatura, la música, el patrimoni cultural, el pensament i la cultura científica, la projecció social de la llengua catalana, i el teatre, i un premi especial que reconeix la trajectòria cultural i artística d'una persona al llarg de la seva vida.

I Toni Mira, premi nacional de dansa

També ahir, el Conca va anunciar que Toni Mira és el guanyador del premi nacional de dansa 2010, «pel conjunt de la tasca de creació coreogràfica amb Nats Nus i la incorporació d'altres llenguatges escènics i arquitectònics, amb humor i poesia.»

El rotatiu en català més llegit

el punt

El Punt va sortir al carrer per primera vegada el 24 de febrer de l'any 1979. Trenta-un anys després, aquell diari d'àmbit exclusivament gironí que venia poc més de 3.000 exemplars s'ha consolidat com el rotatiu en català més llegit (la darrera onada de l'Estudi General de Mitjans li atorga 168.000 lectors diaris) i amb una difusió de més de 25.000 exemplar, segons les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). El llarg camí d'ascens fins que ha arribat a ser un mitjà de comunicació nacional de referència amb voluntat de ser present a tot el territori s'ha fet sense renunciar als principis fundacionals ni a la convicció que la informació local és un dels pilars bàsics del diari.

Actualment El Punt disposa de set edicions territorials: les edicions diàries de Barcelona, Barcelonès Nord, Comarques Gironines, Maresme, Camp de Tarragona-Terres de l'Ebre, Penedès i Vallès Occidental. D'ençà del febrer del 2009, amb motiu del 30è aniversari, El Punt ha fet una aposta pel seu lloc web, que es manté fidel a l'esperit de donar prioritat a la informació de proximitat.

Tres premis nacionals en set anys

el punt

L'any 2003, El 9 esportiu ja va ser guardonat –amb només un any i mig de vida, ja que el rotatiu va néixer el 2 de gener del 2002– amb el llavors anomenat premi de foment de l'ús de la llengua catalana, que, en absència del Conca, li va concedir el Departament de Cultura de la Generalitat, també en el marc dels Premis Nacionals de Cultura. Els membres del jurat van subratllar del rotatiu, el primer diari esportiu en català, la seva «contribució a la consolidació i creixement del català en l'àmbit de l'esport». Uns mèrits que continuen sent vigents. I encara més recentment, l'any passat El Punt també va rebre el premi nacional de comunicació en l'apartat de premsa. En aquella ocasió, el jurat, en l'acta del premi, va destacar que El Punt s'ha convertit en un mitjà de referència nacional, amb una aposta «decidida» des del primer dia per «la informació de proximitat i pel foment de l'ús de la llengua catalana», i ha «contribuït a la vertebració del territori».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda