El barri de Sant Narcís estrena teatre

Ahir es va inaugurar la reforma de l'equipament amb el rerefons del debat sobre els seus usos

Rosa Julià, en nom de les entitats i associacions acollides al centre cívic, va ser la primera a fer ús de la paraula, davant un auditori que omplia la sala de gom a gom –hi va haver gent que es va quedar fora– i va aportar els detalls amables i nostàlgics de la vetllada, recordant «els ritmes de percussió dels tubs de la calefacció», o també «les quines fetes amb paraigües pels degoters». Va acabar demanant «un aplaudiment per a l'Ajuntament» mentre a Anna Pagans se la veia cofoia. Francesc Francisco, subdelegat del govern de l'Estat, també va manifestar la seva satisfacció per la recuperació de la sala, on va confessar que ell mateix n'havia fet, de teatre. No es va estar de recordar, estenent-se en l'explicació, que la rehabilitació havia estat possible gràcies al pla de Zapatero, que segons ell havia destinat 126 milions a les comarques gironines, dels quals una part havia servit per rehabilitar el teatre i renovar la climatització de tot el centre. De fet, quan, en els parlaments, els polítics es refereixen a aquest pla, sembla que des de Madrid hagin regalat alguna cosa al ciutadà, que justament no és més que el contribuent, al qual està clar que aquestes inversions suposen una millora en la vida quotidiana. Però no cal recordar-li-ho continuament.

Anna Pagans semblava il·lusionada. Va recordar que aquest va ser el primer centre cívic de la ciutat, i que va ser la referència per a la creació de la resta de centres cívics de Girona. Això és possible gràcies a la feina de tots els responsables que han estat al capdavant de l'equipament en els seus 21 anys d'història; dels veïns, integrats en associacions, entitats i col·lectius, que li han donat molta vida, i, és clar, del consistori, per haver donat suport a l'activitat. Pagans va llançar missatges: «És per a la gent de Sant Narcís, i per a la gent de la ciutat que vulgui venir»; «cal mantenir i augmentar el servei que dóna el centre cívic, i projectar-lo a altres barris de la resta de la ciutat»; «cal treballar per la cohesió de la ciutat a través dels equipaments culturals». I després d'una ovació, va actuar el magnífic trio de Joan Sadurní, que va començar amb una elegant versió de My favorite things (Sound of music), mentre les noies de la coral Xantica pujaven a l'escenari del teatre per començar l'actuació.

el contrapunt

Una gran oportunitat

dani chicano

La posada en marxa a Girona d'un nou espai escènic a la italiana de petit format (150 cadires en una grada retràctil) és una oportunitat. Ho és, perquè permetrà programar un tipus d'espectacle al qual el Teatre Municipal li venia gros. La possibilitat d'enretirar la grada de manera ràpida també permet que s'hi puguin fer altres activitats. Ara bé, serà una oportunitat si s'aconsegueix equilibrar els usos del nou teatre, que ha de continuar mantenint el seu caràcter de barri. La forta inversió que s'hi ha fet, però, ha permès condicionar-lo perquè la seva projecció depassi l'àmbit estricte del barri de Sant Narcís, en què és peça clau. S'acosta un conflicte que, de moment, s'ha ajornat per manca de recursos econòmics per programar, però que per neutralitzar-lo requerirà generositat i cessions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.