la contra
Obriran el vitrall tapiat de la catedral
És una excel·lent notícia per als gironins l'anunci oficial de licitació de les obres de restauració del vitrall del finestral nord de la catedral de Girona
Pregunta el mestre a l'alumne adolescent: «Tu, què diries que són els sants? Com els definiries?»
«Els sants» –respon l'alumne– «penso que són aquells pels quals passa la llum...» Admirat per la resposta, el professor insisteix: I això, què t'ho fa pensar...?» «És que jo veig els sants als vitralls de la nostra catedral... i per ells hi passa la llum», conclou l'alumne.
La catedral de Girona és un cúmul tan gran d'art que a vegades «els arbres no ens deixen veure el bosc». Per dir que la magnitud de la construcció no ens permet contemplar prou altres elements d'una bellesa singular, com són els seus vitralls. Manllevem del llibre La catedral de Girona, de Joaquim Nadal i Farreras i altres autors, la definició següent: «Per tancar l'espai amb llum i color, continuar en els vitralls el llibre obert de totes les catedrals per a il·lustració als fidels, havia de ser una aspiració satisfactòria pel capítol, que veia així concloure i completar els grans treballs de la capçalera, culminats en la primera meitat del segle XIV, just quan la ciutat acabava d'arribar al seu punt màxim demogràfic l'esplendor manifesta de la seva expansió comercial i territorial.»
Tots els vitralls? No! Encara avui resta cec un gran finestral de la nau pel costat nord, que roman tapiat des del segle XVI. El recordat degà de la catedral, mossèn Gabriel Roura, va fer gestions incessantment perquè s'obrís. I pretenia promoure una subscripció popular. Es parlava llavors de 12.000 euros. Finalment, l'any 2008 es va confiar a l'artista irlandès Sean Scully el projecte, el qual va realitzar gratia amore, sense cobrar res. El seu dibuix juga amb els colors del cel i de la natura. Un equip d'arquitectes i tècnics en art gironins varen aprovar el projecte, que havia estat encarregat pel Ministeri de Cultura.
Després d'aquest moment, han passat moltes i complicades vicissituds, viscudes en primera persona –ens consta– pel subdelegat Francesc Francisco. Per la seva insistència, finalment, dijous passat, dia 15 d'abril, al Boletín Oficial del Estado el Ministeri espanyol de Cultura publicava l'anunci oficial de licitació de les obres de «restauració per a l'obertura de la vidriera nord de la catedral de Girona». Fumata blanca, per fi!
El concurs és obert a totes les empreses que acreditin posseir la qualificació corresponent i el tipus de subhasta, amb IVA inclòs, és de 575.007,97 euros. Si ho comparem amb els 12.000 euros que demanava –ja fa molt anys– el doctor Roura, la diferència de preu és esborronadora.
Però és una excel·lent notícia per als gironins que aquesta obra tan esperada tiri endavant amb el pas segur. Es calcula que passin dotze mesos, com a mínim, fins que això sigui una realitat. Però... ja no haurà de transcórrer un altre decenni. Ara només falta que també el capítol faci els deures, retorni el baldaquí al seu lloc, traslladi l'orgue... Però això ja són figues d'un altre paner. El temps del capítol no és dels homes: tenen l'eternitat per davant i compten més en segles que no pas en anys...!