Bilbeny localitza la casa de Colom al barri de la Ribera de Barcelona

«El dit d'en Colom» evidencia la voluntat censora del regne de Castella

Davant els raonaments incontestables de Bilbeny, la tesi que Catalunya no va participar en la colonització perquè estava molt afeblida per la pesta es considera incerta. Per què es va negar la catalanitat de Colom o que hi participessin comerciants, navegants o l'autoria de les cartes nàutiques catalanes? Bilbeny repta tots els historiadors que es mofen de les seves conclusions a respondre a aquestes qüestions. Bilbeny té clar que la llei de les Índies va servir per dominar la informació i construir i deformar la història perquè fos agradable al poder de Castella. Bilbeny té pendent el doctorat en història moderna, encallat per aquesta investigació. L'estudiós, que es va interessar per la història de Colom perquè volia fer una novel·la històrica, no entén com els historiadors moderns fan «com si la censura política no hagués existit mai».

El llibre inclou tretze articles, alguns dels quals publicats anteriorment, que ha revisat i que reforcen la tesi de la presència catalana en la primera colonització americana, del 1492 al 1520. Bilbeny admet que El dit d'en Colom «és un llibre de circumstàncies» en espera d'altres en què aprofundeix més en les seves argumentacions. Té pendent, per exemple, una revisió de la ciència nàutica de Colom (es regia per les mesures d'alta mar específicament catalanes: una llegua eren 4 milles) o els viatges de Colom (va navegar fins a Groenlàndia, però les cròniques només citen un Joan Colom i no pas Cristòfor Colom).

Pel rei Ferran, un ancià

Bilbeny descarta que el Colom genovès fos el descobridor d'Amèrica, ja que el rei Ferran el tracta d'ancià. En canvi, el barceloní va néixer el 1414 i és molt possible que el rei li signés un permís per circular amb una mula. El mateix Colom es compara amb Abraham (un personatge bíblic centenari) al final de la seva vida. Colom no va ser un plebeu amb sort, sinó que els càrrecs que se li donen i la seva mentalitat són els d'una família amb estudis i estança, com la de la Ribera de Barcelona. Una casa que, per cert, possiblement es va presentar com a garantia per a l'empresa de les Amèriques. Ara la comunitat científica aprova que el segon viatge de Colom devia sortir de Barcelona. Bilbeny feia dues dècades que ho afirmava.

Els nous companys de viatge

Jordi Bilbeny celebra els últims treballs científics publicats per dos estudiosos nord-americans en què certifiquen que Colom era català («aquest país és tan fetitxista que dóna més credibilitat a una tesi si ve d'Amèrica»): la professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA, Estelle Irizarry argumenta que la llengua de Colom era la catalana. Pel que fa a Charles Merrill, professor de la Saint Mary's University de Mariland (que acaba de publicar Cossetània sota el títol Colom, 500 anys enganyats), en les seves aportacions, segons Bilbeny, aquest autor sosté «que Colom podia ser català».

Per l'estudiós, la manipulació política de Castella és general: els mariners també eren catalans i la sortida de l'expedició es va fer des de Pals. Des dels anys 20 que Luis Ulloa ja va detectar que la llengua de Colom només podia ser la catalana, hi ha molta literatura respecte d'això. Bilbeny aprofundeix en molts altres camps que refan aquest capítol silenciat de la història. Bilbeny admet que aquests estudis juguen a favor de la seva tesi però que «no n'hi ha prou», es queden en la primera capa de la colonització.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.