la contra
Diàleg entre l'home i la terra
«La pedra seca», de Brau Edicions, recull l'evolució d'aquesta tècnica tradicional constructiva
Marges, terrasses, camins, ponts, passeres, barraques, pous d'aigua, de glaç, corrals, abeuradors, fonts..., molt sovint el paisatge català, eminentment rural, és farcit de construccions de pedra seca, una tècnica tradicional constructiva que ha perdurat al territori durant segles. Rere aquestes construccions, que formen part inherent del patrimoni monumental i paisatgístic del nostre territori, hi ha tota una història, una tècnica i una variada tipologia que no amaguen el feixuc treball dels seus antics constructors, generalment gent vinculada a la pagesia. La pedra seca, un llibre publicat per Brau Edicions, no només recull la pertinent anàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració d'aquestes construccions sinó que vol esdevenir un homenatge al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendibilitzar el territori més feréstec de Catalunya.
Si bé la tècnica de la construcció de pedra seca és molt antiga, tant en el pròleg, del catedràtic francès Christian Lassure, com en el primer apartat del llibre, escrit per Rosa Congost, responsable del Grup de Recerca d'Història de les Societats Rurals de la UdG, queda clar que la gran transformació del paisatge agrari rau entre els segles XVIII i XIX, el gran segle d'or de la pedra seca. El motiu? A Catalunya, sobretot per la pressió demogràfica i la «fam per la terra», que té com a conseqüència l'expansió de les zones conreades. Això, lligat a la millora de les tècniques i els mètodes de construcció. Lassure deixa clar en el mateix pròleg que la major coneixença d'aquesta tècnica constructiva ha permès que hi hagi un major interès en la recerca i en la preservació d'aquest patrimoni, fins ara molt sovint abandonat i en perill de desaparició.
La pedra seca és una obra col·lectiva, ben il·lustrada i, sobretot, molt ben documentada, que s'adreça als amants i estudiosos del tema, com ara arquitectes i paisatgistes interessats en aquesta tècnica que apropa l'home al paisatge.
Entre els coautors d'aquest llibre, figuren Rosa Congost (historiadora), Andreu Bover (antropòleg), Jenar Fèlix (editor), Ramon Ripoll, Jordi Bellmunt, Erica Sogbe, Xavier Rebés (arquitectes) i Joan Reguant (arquitecte i sociòleg), que des de les seves diverses formacions i especialitzacions aporten una visió tant panoràmica com exhaustiva.