Tot està en els llibres

Ai, quins temps aquells en què, com taral·lejava la melòdica cançó, tot estava en els llibres! Èrem més joves, més audaços i més idealistes, sensibles i tendres, sens dubte.

Malgrat que ni la tocata esmentada, ni la veu que la interpretava (Rosa León), ni el programa a què donava peu (»Negro sobre blanco»), ni la cadena que l'acollia (La 2), ni el presentador que el guiava (Sánchez Dragó), ni... tantes i tantes coses d'aquell temps de canvis, il·lusions i utopies formen part de l'actualitat cultural -llevat, clar està, del controvertit i incombustible madrileny-, els llibres als que es referien tots plegats continuen sent un camí (un dels pocs, per a ser sincers) d'alliberament i, per tant, de perfecció.

Qui de nosaltres no s'ha submergit, literalment parlant, llegint açò o allò i, fins i tot, ha arribat a perdre la noció del temps? Qui no s'ha vist retratar en algun relat? Qui no ha somiat amb els ulls oberts? Qui no ha viatjat? Qui no ha plorat, s'ha enamorat, s'ha estremit, s'ha indignat i s'ha sorprés? Qui no s'ha posat en la pell dels protagonistes?

Ahí rau el secret de la lectura, deixar-se portar pel fil conductor de les paraules, cosides en oracions i frases, per poder embastar un vestit a la mesura de cadascú i de les seues circumstàncies. Perquè els llibres, com les cançons i l'art, prenen vida pròpia quan ixen de les mans dels seus autors. És a dir, una mateixa creació suscita endavant determinades reaccions depenent del moment, de la situació o del context en què es llig, s'escolta o es contempla.

Diuen que aquesta primavera, tan lligada a les fires del llibre, no hi ha cap autor que haja estat capaç —a priori— d'arrasar en les llistes de vendes i de fartar-se a firmar autògrafs a destra i sinistre mentre l'editorial que el projecta fa el seu agost particular. La competència és dura i les tretes i argúcies dels editors (amén del boca a boca) fan la resta. Vull dir, vendre els seus productes per damunt de tot.

La vida és un gran negoci, no anaven a deixar de ser-ho els llibres!

Però més enllà de l'alt preu que demanen els llibreters per les novetats que presenten, excessiu al meu parer, no és menys cert que aquest peculiar món de la lletra escrita ha de surar i sobreviure per tal que la fàbrica de somnis que representa puga continuar fer-nos sortir de les misèries que ens envolten sovint i catapultar-nos a escenaris d'allò més singulars.

La lectura és una necessitat vital mentre no es demostre el contrari. La competència, però, és dura i els mitjans audiovisuals s'encarreguen diàriament de posar a prova les seues contrastades virtuts; sobretot a través d'internet i d'una televisió esperpèntica dissenyada per a estovar les audiències i fer-les amorfes, dòcils i acrítiques.

L'acte de llegir —els bons lectors ho saben bé— és tot un ritual, una litúrgia si es vol. Trobar el llibre que es desitja, fullejar-lo, adquirir-lo, buscar el moment i el lloc adients, introduir-se en ell i sentir-se el protagonista lliure de la quotidianitat, pensar en el que s'ha llegit, comentar-ho... és una experiència única i irrepetible. Quelcom impagable, certament.

No es tracta només de saber més o menys, de disposar d'un lèxic acurat i ampli, d'adquirir un llenguatge primmirat i una vasta cultura o de fer gala d'haver viatjat amb la imaginació per mig món i conéixer altra gent, variades costums i situacions. És molt més. És poder experimentar sensacions, sentiments i vivències que d'altra forma ens seria quasi impossible assolir, a no ser que es crega en la reencarnació i s'espere, en altres vides òbviament, que l'eternitat s'encarregue de donar resposta a la nostra innata curiositat.

Tot està en els llibres... fem bon ús d'ells.