Continuïtat, renovació o revolució al COAC?
Lluís Comerón, Josep Maria Dedéu i Lluís Alonso es disputen el deganat del Col·legi d'Arquitectes en les eleccions de demà dimarts
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) celebra demà eleccions per escollir un nou degà que haurà d'afrontar un dels reptes més transcendentals de la història de la institució: la seva revitalització en un moment de fort desgast per la crisi econòmica. Els arquitectes Lluís Comerón –el degà en funcions des del gener passat en substitució de Jordi Ludevid–, Josep Maria Dedéu i Lluís Alonso són els tres candidats a complir aquesta missió, per bé que cadascun d'ells amb una manera diferent d'afrontar-la. Comerón es fa seu el llegat de Ludevid i representa la visió continuista, mentre que Dedéu i Alonso lideren les dues alternatives: la primera vol ser un revulsiu a la desmotivació que regna al territori i la segona, a la delicada situació econòmica de la institució.
«Ja hem començat la transformació»
Comerón va ser escollit en les eleccions del 2006 president de la demarcació de Barcelona. Al gener va assumir el deganat en funcions en substitució de Jordi Ludevid, nomenat president del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.
–Què prioritzarà si guanya les eleccions?
–«Completar el viatge que està fent el COAC cap a una institució plenament integrada al segle XXI.»
–Quin COAC s'imagina en el futur?
–«Més lleuger però més cohesionat i potent.»
–Com valora l'actual situació organitzativa i econòmica de la institució?
–«Després de tres anys de transició, marcats per una duríssima situació econòmica que ha reduït els ingressos a la meitat, la reestructuració està molt avançada. Hem reduït significativament el personal i hem reconstruït l'estructura directiva. En el mandat posterior a les eleccions es podrà afrontar la reducció de l'estructura de govern, que requereix un canvi estatutari.»
–És prou útil el COAC per als arquitectes?
–«Quant a la prestació de serveis d'acompanyament professional, no és un problema de gestió sinó de model econòmic i institucional. Mentre els serveis a l'arquitecte depenguin del visat, que cada cop generarà menys ingressos, tenen un mal pronòstic. Hem iniciat un canvi de model, que proposem culminar en dos anys, amb un sistema de serveis autofinançats, voluntaris i, per tant, només viables si demostren la seva utilitat i valor afegit.»
–I és el COAC útil a la societat?
–«Té un deure ineludible amb la societat.»
–Què és el millor que ha fet Jordi Ludevid?
–«Ha establert les bases econòmiques i institucionals per poder completar ara, en els propers anys, la gran transformació que el COAC necessita.»
–I el pitjor?
–«La situació de crisi ha obligat a prioritzar sovint decisions de naturalesa econòmica, imprescindibles per a la supervivència de la institució, tot relegant inevitablement a un segon terme altres qüestions com ara la qualitat en alguns serveis o la comunicació amb el col·lectiu de 10.000 arquitectes.»
–Què pot aportar vostè al COAC que no poden aportar els altres dos candidats?
–«Un projecte construït, treballat i consensuat per molts arquitectes, de totes les edats, procedències territorials, vinculacions temàtiques i formes d'exercir la professió.»
«Cal ser present i ser decisiu en els llocs clau»
Lidera una candidatura amb un nom que fa explícites les intencions: Reinicia el COAC. Nét del mestre d'obres de Gaudí, Dedéu dóna molta importància al territori. Presideix l'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC.
–Què prioritzarà si guanya les eleccions?
–«Complir el nostre programa amb la participació de tots i amb la màxima expressió de llibertat. Caldrà fer front de forma decidida i ferma a la delicada situació en què es troba el col·legi.»
–Quin COAC s'imagina en el futur?
–«Reiniciat, àgil, amb prestació de serveis, generador d'oportunitats i amb autonomia a les demarcacions i agrupacions.»
–Com valora l'actual situació organitzativa i econòmica del COAC?
–«Quant a l'economia, cal reconèixer l'esforç divulgatiu del candidat Lluís Alonso. Pel que fa a la resta, n'hi ha prou trucant als telèfons del COAC per adonar-se'n.»
–És prou útil el COAC per als arquitectes?
–«L'actual junta ha deixat els col·legiats al marge de la participació en les accions de govern. El nostre model col·legial comportarà la implicació i l'aportació de tots plegats per potenciar l'arquitectura, l'urbanisme, la perícia, la formació i tots els camps de treball, tot obrint-ne noves vies, ser útil en l'exercici de la professió, ser present i ser decisiu en els llocs clau i resoldre els problemes que actualment té la professió.»
–I és útil el COAC per a la societat?
–«Ens ho pregunten sovint: com és que el COAC aquests darrers anys no ha tingut veu? Crec que la majoria ho hem percebut així.»
–Què és el millor que ha fet el degà actual?
–«Em preocupa no poder respondre a aquesta qüestió.»
–I el pitjor?
–«Desmotivar la gent de demarcacions, de les agrupacions i el col·lectiu en general. No ha defensat els interessos dels arquitectes de forma adequada en aquest moment tan delicat.»
–Què pot aportar vostè al COAC que no poden aportar els altres dos candidats?
–«Una nova forma d'entendre i de fer al col·legi, innovador, d'avantguarda i participatiu, per crear nous models de negoci i emprenedoria, tot situant-lo en l'àmbit institucional i en la societat en un lloc de decisió i de compromís.»
«No pot funcionar com un club d'amics»
Va muntar la candidatura Nou COAC contra rellotge, indignat amb la manera com la junta de govern del COAC abordava el debat sobre la reforma de la Diagonal. Alonso vol refundar la institució perquè, diu, està a punt de desaparèixer.
–Què prioritzarà si guanya les eleccions?
–«La introducció de criteris de gestió empresarial: el COAC no pot funcionar com un club d'amics; la internacionalització de l'arquitectura catalana; l'aportació de sortides professionals als joves: necessitem una profunda reestructuració del sistema pervers dels concursos; la potenciació d'un autèntic clúster entorn l'arquitectura, l'urbanisme i el disseny; un canvi important de mentalitat, actualment burocràtica, cap a conceptes d'operativitat empresarial i de servei, i la recerca de noves vies d'ingressos, com ara activitats docents, turisme, serveis al col·legiat.., per a les quals es posarà damunt la taula el patrimoni col·legial.»
–Quin COAC s'imagina en el futur?
–«Que es torni a valorar l'orgull de pertànyer al col·lectiu i que es doti de nou de respecte a la professió amb veu en tot tipus de fòrums ciutadans.»
–Com valora l'actual situació organitzativa i econòmica del COAC?
–«És una organització caduca i burocratitzada necessitada d'una posada al dia, amb una economia en declivi que ratlla la perillositat i que necessita nous models de gestió empresarial.»
–És prou útil el COAC per als arquitectes?
–«Tan sols en el primer trimestre d'enguany s'han donat de baixa 125 col·legiats. Els joves fugen de la col·legiació, senyal inequívoc de la decadència i falta de servei actualitzat.»
–I és útil el COAC per a la societat?
–«S'ha trencat la complicitat amb la societat. La nostra professió té una gran transcendència social que no hem sabut transmetre.»
–Què és el millor que ha fet el degà actual?
–«Ho ha fet el millor que sabia, segur, però amb això no n'hi ha prou.»
–I el pitjor?
–«La falta de previsió de la crisi i la poca visió empresarial.»
–Què pot aportar vostè al COAC que no poden aportar els altres dos candidats?
–«L'experiència d'un despatx que va començar de zero i és el de més dimensió de Catalunya, amb oficines a Madrid i Lima.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.