Animalario guanya per KO els Max

«La mort d'un viatjant», que aspirava a set premis, es consola amb el d'adaptació

Animalario és, segons els actors que participen en les votacions dels Max, la companyia més important de l'Estat espanyol. Any rere any, acaparen els principals premis. Ahir no va ser una excepció i van guanyar per KO amb una obra que fa un repàs a la dictadura espanyola a partir del popular boxejador, que va acabar sent oblidat quan va interessar a la propaganda franquista.

Hi ha candidats que, com Animalario, sempre copen les seves categories. Si aquest any el compositor Carles Santos ha caigut del tradicional palmarès, Sol Picó ha repetit amb el premi a la coreografia El llac de les mosques. Els Max, que van considerar finalista com a text en castellà Llueve en Barcelona de Pau Miró (en realitat, un text traduït pel propi autor), premien com a millor text català de la temporada passada Non Solum, un lloable monòleg interpretatiu de Sergi López escrit per ell mateix i Jorge Picó, estrenat el 2005 (farà temporada aquest maig al Poliorama).

Els autors catalans tenien garantit ja un lloc d'honor en la gala d'ahir, que es va celebrar al Museu Reina Sofía (la gala es retransmetria una hora més tard per La 2 de TVE): Josep Maria Benet i Jornet va rebre el Max d'honor. També es va destacar com a Max a la innovació el treball de Pep Bou amb el sabó. Ja fa més de 25 anys que fa poesia visual arreu del món, animat en els seus inicis per Joan Brossa. El Max de la crítica va voler destacar les fotografies de Ros Ribas, històricament vinculat al Lliure.

Aquesta edició dels premis Max serà recordada, com la que s'han conegut els guanyadors dels premis abans que comencés la gala. L'SGAE, sempre gelosa de no avançar informació a la premsa, es va trobar que, per una interferència informàtica, el veredicte dels premis es va penjar a mitja tarda quan estava programat que es pengessin a les 23.55. Per ara, es descarta que es tracti de cap boicot. El veredicte va córrer com la pólvora a l'entrada del Reina Sofía. Alguns van marxar enutjats. Potser el mateix Sergi López (ningú va anar a recollir el seu Max). Sol Picó va aprofitar que recollia el premi per alertar que els Max «cada cop es fan en un lloc més petit, hi ha menys gent. Cal fer una reflexió col·lectiva. Sembla que tot sigui ara els Goya i el flamenc». La dansa contemporània necessita altaveu, insistia.

Més conciliador va ser Josep Maria Benet i Jornet, premi Max d'honor. «Molts no em coneixeu, però ja sóc aquí», deia irònicament. El dramaturg català, amb mig segle en l'aventura teatral, va dedicar el Max a les noves generacions d'autors teatrals. Per Benet i Jornet, fa només 20 anys que s'ha produït un tomb: ara les obres de teatre estatals s'han començat a representar a Europa, a més del circuit de l'Amèrica Llatina. Va agrair el premi tot i que va admetre que es dóna a les persones que ja tenen la carrera acabada. Ell continua en la primera línia.

EL PALMARÈS

«Urtain» (9):
Millor espectacle
Millor autor teatral, Juan Cavestany
Millor composició musical: Nick Powell
Millor direcció: Andrés Lima
Millor escenografia: Beatriz San Juan
Il·luminació: V. Álvarez i P. Yagüe
Actor protagonista: Roberto Álamo
Actor de repartiment: Alfonso Lara
Millor productor: Animalario
«Mort d'un viatjant»
Millor adaptació, d'Eduardo Mendoza
«Hamlet»:
Millor actriu: Blanca Portillo
«Platonov»:
Actriu de repartiment: Carmen Machi
«Lluvia» (2):
Millor peça de dansa: d'Eva Yerbabuena
Millor ballarina
«Llac de les mosques»:
Millor coreografia, de Sol Picó
«Cabaré de caricia y puntapié»:
Millor espectacle musical
«Sweeney Todd»:
Millor director de musical: Manuel Gas
«Zoo»:
Millor espectacle familiar, d'Yllana
«Non Solum»:
Millor text en català
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.