Històries de prop
El Saló del Còmic ha presentat nombroses novetats sobre experiències humanes viscudes en primera persona
L'escriptora Isabel Franc va tenir un càncer de mama. El seu camí per superar-lo va ser dur i dramàtic, però un cop feta l'amarga travessia es va adonar que tot allò podia explicar-se de manera irònica i divertida. Així li ho van demanar les seves amistats.
Franc venia del món de la literatura, i no del còmic, però va pensar que el relat amb imatges seria el més escaient perquè la seva història fos efectiva. «La idea que fos un còmic va sorgir perquè quan et trobes sota un tractament de quimioteràpia tens molt de temps per llegir, però poques forces per fer-ho; per tant, vaig pensar que seria més fàcil entrar en el relat a través de la història.»
L'univers quotidià d'Alícia, la protagonista de l'obra, no és el d'una família convencional. Alícia és lesbiana i, com és natural, el seu entorn –familiars, amigues, parella i exparelles– participa dels trasbalsos que produeix la seva malaltia.
Tot i el to greu que podria tenir l'obra, Alícia en un món real manté sempre un to irònic i de comèdia dins d'una tragèdia que té un final esperançador.
Cançons viscudes
De prop, també és la música de Raimon, i en aquest saló, en què la relació entre la música i el còmic ha tingut un paper protagonista, és més que escaient l'aparició de Petjades (Bromera), una obra transdisciplinària que inclou un disc del grup valencià Verdcel dedicat íntegrament a versions de Raimon, un curtmetratge del grup i dos documentals sobre el cantant de Xàtiva. Però, com en les rifes, si això no fos prou, encara hi ha el premi especial d'una historieta que evoca l'esperit de l'obra i l'actitud vital de Raimon prenent com a referència argumental els records d'un nen que de ben menut va començar a entendre les cançons de Raimon gràcies als seus pares. El còmic és una realització de Daniel i Alfons Olmo. I resulta escaient com a novetat en una edició del saló que ha posat en relleu les relacions entre la historieta i la música.
Tornar del carrer
S'ha convertit en un autor mediàtic. Miquel Fuster ha passat de la invisibilitat que representa ser un sense sostre a ser demanat pels mitjans de comunicació. La causa? La poden trobar en el fet poc corrent que, després de passar quinze anys al carrer alcoholitzat, ningú tingui l'esma de deixar la beguda i reprendre el seu ofici de dibuixant d'historieta per escriure i il·lustrar una novel·la gràfica que expliqui les vicissituds viscudes a cel ras. El còmic es titula Miguel, 15 años en la calle i ha estat publicat per Ediciones Glénat amb la col·laboració de la Fundació Arrels.
Pels carrers del Raval
L'editorial Glénat està fent una bona feina a l'hora d'intentar normalitzar l'ús del català en el món del còmic. Un exemple és l'àlbum Barcelona low cost, d'Aníbal Mendoza i Martín Tognola, que amb aquest còmic van guanyar el tercer premi Josep Coll de còmic que convoca l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.
Aquest llibre no sorprendrà pel seu contingut totes les persones que hagin fet un tomb pel Raval de Barcelona, gent de fora que vol ser dins, gent de dins a qui fan fora. La lluita per sobreviure a una ciutat enganyosa.
Reedicions
J.VGustavo és un personatge creat per Max en la segona meitat dels setanta i desenvolupat als vuitanta en la revista El Víbora en plena època en què els automobilistes progres portaven l'adhesiu Nuclear, no gràcies. Gustavo va ser un dels primers militants ecologistes de la història del còmic, que es caracteritzava per la seva radicalitat i l'ús de la força en les seves accions. El còmic Las aventuras de Gustavo (Ediciones La Cúpula), que recull totes les històries del personatge, és també una divertida visió de la Catalunya contracultural de la transició.
Una altra recuperació ben trobada és la reedició en àlbum de Los 12 trabajos de Hércules (Edicions de Ponent), de Miguel Calatayud. Originàriament aquesta obra va ser publicada a principi dels anys setanta en la revista juvenil Trinca. La història és una adaptació del famós mite grec, però la seva singularitat més gran era el seu estil pop, que en el moment de la seva primera publicació encara era d'una gran modernitat. Calatayud va beure del gran impacte visual que va representar l'estrena del film Yellow Submarine dels Beatles. Als anys vuitanta, aquest autor alacantí va participar en la renovació avantguardista del tebeo publicant en la revista Cairo.