La pubertat de la fotografia
Una mostra al MNAC explica el moment en què la fotografia es va desvincular de la pintura
L'exposició Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948 centra el seu focus d'interès en el treball dels fotògrafs que, seguint els postulats dels canvis artístics que es van produir a principi dels anys vint del segle XX, van fer créixer la fotografia cap a la seva maduresa i independència com a suport de creació.
La mostra, comissariada per David Balsells, presenta 170 fotografies, documents i pel·lícules i la tria ha estat feta segons la vinculació dels creadors a tres centres d'interès cultural de l'època: Praga, París i Barcelona. Si bé la potència com a capitals culturals a l'Europa de l'època de París i Praga sembla que no sigui comparable a la de Barcelona, la inclusió de Catalunya en la selecció es deu a la força que va tenir aquesta mena de fotografia en els autors del país, sobretot gràcies a la influència de publicacions com D'Ací d'Allà, publicada entre el 1918 i el 1936.
Així, en els diferents apartats en què es divideix Praga, París, Barcelona es barregen les signatures de les diferents nacionalitats, el que demostra que la fotografia catalana estava ben a prop de l'avantguardisme europeu.
Una de les finalitats de la mostra es reivindicar noms com Pere Català Pic, Josep Masana, Josep Sala i Emili Godes, fotògrafs que van contribuir amb la gosadia i la creativitat de les seves fotografies al desenvolupament del mitjà de la mateixa manera que ho van fer altres grans creadors de l'època com Man Ray, Duchamp, Sougez o Drtikol, el treball dels quals també es pot contemplar a la mostra, que estarà oberta fins el 12 de setembre.
Reivindicació catalana
«A les exposicions internacionals no solen haver-hi autors catalans, potser perquè, a diferència d'altres expressions artístiques, la fotografia no va tenir un nom de projecció externa com Juli González, amb l'escultura, o Picasso i Dalí, amb la pintura», va comentar Balsells.