la contra

Passió pel coneixement i la saviesa

Multitudinària presentació d'«Aula Magna», l'antologia de textos de la llatinista Dolors Condom

Amics, alumnes, deixebles i admiradors de Dolors Condom i Gratacòs es van reunir ahir a la sala noble del centre cultural de Caixa Girona, Fontana d'Or, en la presentació d'Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, un recull de treballs literaris d'aquesta senyora catedràtica de llatí nascuda a Palamós el 4 de març del 1926.

A l'Aula Magna de la Fontana d'Or sol ser un motiu de profunda distracció i entreteniment el tapís que la presideix i la llatinada que l'explica: «Alexander recipit regnum a Patre Philippo.» Tothom entén que Filip de Macedònia llega el regne al seu fill Alexandre el Gran; Gran perquè va ser alumne d'Aristòtil. Ahir no em vaig distreure amb el tapís, ni amb els milions d'àcars que l'habiten. Ni la fressa d'una cadira que es va trencar a un sofert espectador no va destorbar la meva concentrada atenció per escoltar totes les merescudes lloances a Dolors Condom i Gratacòs.

Lluís Muntada, director de la col·lecció Josep Pla, que edita la Diputació de Girona i de la qual Aula Magna és el tercer llibre publicat en la nova etapa, va justificar l'antologia: «Aula Magna permet als estudiosos i als lectors tenir a l'abast uns materials que excel·leixen per la seva riquesa expressiva i pel seu vigor en l'aprofundiment de la cultura grecollatina.» Va elogiar la mestra de llatí: «La figura intel·lectual de Dolors Condom representa un privilegi i una referència imprescindible.» I la persona: «Irradia dos valors superiors que enclouen tots els altres: passió pel coneixement i saviesa.»

Mariàngela Vilallonga, doctora en filologia clàssica, autora del pròleg del llibre i deixebla, va parlar amb entusiasme de la seva mestra, qui «no ha dit mai no a ningú». Va justificar aquest llibre de 454 planes: «Necessitàvem aquest volum. Perquè en aquestes pàgines hi ha una part de la història de la filologia clàssica d'aquest país. Perquè en aquestes pàgines hi ha una part de la història de la cultura gironina, perquè en aquestes pàgines hi ha una part de la història de l'Institut Jaume Vicens Vives.» Mariàngela Vilallonga va recordar que Dolors Condom va llegar el primer manual de llatí de batxillerat en català i traduccions «excel·lents» de discursos de Ciceró, de Rutili Namacià... I va descriure la compilació, en el voluminós Aula Magna, dels seus treballs publicats en revistes erudites o de divulgació, llibres d'actes de congressos, volums d'homenatges i d'una selecció de textos mai publicats: conferències, presentacions de llibres, comentaris o glosses de concursos literaris. Un material riquíssim, del qual Vilallonga en va llegir uns fragments deliciosos. Tot plegat són 47 textos, però no hi són pas tots: «Al final del volum hi ha una llista amb 66 textos més que Dolors Condom conserva i que no apareixen en aquest volum: 66!»

El vicepresident de la Diputació, Roger Zamorano, va tenir la penúltima paraula; va cedir el tancament de l'acte a Dolors Condom, l'única autoritat. L'amfitrió Manel Serra, president de Caixa Girona, va obrir l'acte. Així, Dolors Condom va definir l'antologia com un mosaic de colors, que tan bé expressa la portada del volum. Dolors Condom va acabar amb una cita de Terencià Maure, clàssic del segle II: «El destí d'un llibre depèn de la comprensió del lector; tots els llibres tenen el seu destí.» Això vol dir, perquè tothom ho entengui ben clar:

«Habent sua fata libelli

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.