El Museu d'Història de Girona incorpora el refugi antiaeri del jardí de la Infància

«Si algú pateix del cor, que no entri», diu al principi de la visita Jaume Prat, apassionat comissari i guia. Ho diu perquè, al principi de la visita, les llums del refugi s'apaguen i es reprodueix un bombardeig amb els sons dels avions, les sirenes i les explosions. No impressiona tant com el refugi en si mateix, format per diverses habitacions subterrànies amb una superfície de 358 metres quadrats útils i capacitat per a unes 700 persones, que els gironins van utilitzar durant els cinc bombardejos que va patir la ciutat, el 20 d'abril del 1938 i els dies 27, 28 i 29 de gener i 1 de febrer del 1939. En total, 58 morts, un centenar llarg de ferits i 120 edificis destruïts, segons les dades oficials. Enriqueta Baulida recorda especialment aquell 29 de gener perquè era el seu aniversari i perquè una bomba va destruir la casa familiar, al número 64 del carrer de la Rutlla. La bona memòria de Manel Baulida ha estat fonamental en aquest projecte. Els Baulida feien servir un refugi més proper, el de La Salle, que completava la xarxa de refugis amb el del jardí de la Infància, el de les Bernardes i el de la plaça de Poeta Marquina, l'únic que l'Ajuntament de Girona també preveu recuperar i obrir al públic, com també es preveu senyalitzar la fosa comuna del cementiri de Girona, amb 510 víctimes afusellades, i el seminari diocesà, antiga presó provincial franquista. Tota aquesta tasca per reivindicar espais de memòria de Girona es porta a terme amb la col·laboració del Departament d'Interior i el Memorial Democràtic.

Ahir, a la inauguració de la museïtzació del refugi, el secretari general d'Interior, Joan Boada, va recordar que hi ha 1.300 refugis a tot Catalunya. «Obrir aquests refugis al públic és un clam contra la guerra, una eina per fer justícia a les víctimes i un antídot perquè no es repeteixin els errors del passat. Els temps de l'oblit i la desmemòria s'han acabat.»