Les festes majors de Tarragona, Reus i Ascó reben el màxim grau de protecció
La processó del Sant Enterrament de Tarragona també és declarada festa patrimonial d'interès nacional pel govern
El govern va aprovar ahir la inclusió de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (Ribera d'Ebre) i el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Però, a més, ha reclassificat en la nova categoria diverses festes que ja eren tradicionals d'interès nacional: les Festes de Santa Tecla (d'interès nacional des del 1996) i la processó del Sant Enterrament (declarada festa tradicional d'interès nacional des del 1999), totes dues de Tarragona; la festa major de Sant Pere de Reus (festa tradicional d'interès nacional l'any 2001); la Festa de les Falles d'Isil (Pallars Sobirà), que des del 1991 era festa tradicional d'interès nacional, i la Festa del Pi de Centelles (Osona), que el 1987 va ser declarada festa tradicional d'interès nacional.
Aquest és el màxim grau de protecció previst a Catalunya després que el 2006 s'aprovés el decret que així ho estableix. D'aquesta manera, es preserva un model de festa que se situa en ciutats de la Mediterrània, on el carrer és l'espai escènic.
Per ser considerada festa patrimonial d'interès nacional cal complir diversos requisits: tenir una trajectòria mínima de cent anys de celebracions ininterrompudes, respondre a uns valors identitaris i culturals assumits per la comunitat que sustenta la festa, disposar d'elements propis i singulars, a més d'un espai referencial de celebració, estructurar els actes responent a una seqüència ritual definida en el temps i l'espai de celebració, i sempre a partir d'elements patrimonials que tinguin un nivell extraordinari de qualitat estètica i artística. El decret també estableix que cal garantir la continuïtat de la festa amb una organització i una reglamentació que facin mantenir la correlació entre l'essència de la festa i la seva evolució. Per això, la declaració de festa patrimonial d'interès nacional, com la resta, és revocable.
k
Cent anys en el Seguici
Des de l'any 1321 ja es té constància d'actes populars al carrer per les festes de Tarragona. En el decret que distingeix les festes de Santa Tecla amb la gamma més alta dins del panorama nacional festiu, es fa un esment especial a la trajectòria de vuit elements que integren la festa major tarragonina: el Magí de les timbales, els Negritos, els gegants moros i els gegants vells, els nanos vells, el ball de bastons, els castells –en particular els pilars caminant– i el toc de campanes. El reconeixement, però, és per a tot el conjunt del Seguici. La raó principal és que surten de manera ininterrompuda des de fa cent anys (amb l'excepció dels anys en què els conflictes bèl·lics ho han impedit).
El Sant Enterrament, un referent
La processó del Sant Enterrament de la Setmana Santa de Tarragona va sortir per primer cop el 3 d'abril de 1550 i és ara mateix una de les més destacades no només dins de Catalunya, sinó també arreu de l'Estat espanyol gràcies a la distinció de Fiesta de Interés Turístico Nacional. Aquesta processó, formada per una vintena de passos, mobilitza prop de 10.000 persones membres de diferents confraries i converteix Tarragona en un dels epicentres de la festivitat de la Setmana Santa a tot el país. A més del reconeixement de la processó del Sant Enterrament, tots els actes inclosos dins de la Setmana Santa tarragonina també tenen diverses distincions.
Tronada blindada
La seqüència ritual de la festa major de Sant Pere de Reus comença el dia 28 de juny al vespre i acaba el 29. Deixant de banda la tronada i el pregó que anuncia l'inici de la festa el dia de Sant Joan, les pautes del ritual comencen quan surt el ple de l'Ajuntament i se'n va a completes precedit pel seguici. Un cop arribats a la Prioral de Sant Pere, encenen la teiera, que és el primer signe de festa, explica Salvador Palomar, ja que aquesta il·luminació, quan no existia l'electricitat, era indispensable a l'hora fosca. L'ofici de completes també entranya un ritual: el de treure Sant Pere del reliquiari, on està tancat durant l'any amb tres claus, dues a les mans del prior i una en poder de l'Ajuntament, la qual cosa simbolitza l'acord entre el poder eclesiàstic i el legislatiu i executiu. De tornada a la plaça Mercadal, s'encén la tronada, la més singular de totes perquè és l'única a Catalunya que es fa amb morters. El dia de Sant Pere, el 29 de juny, surt altra vegada el seguici i, en tornar d'ofici, s'exhibeixen les danses i es fa la tronada. Amb el temps, s'hi han incorporat més rituals, com ara el pilar caminant dels castellers o el fi de festa amb l'actuació del bestiari de foc i els diables. Aquest és un exemple de com «la tradició es pot construir», detalla Palomar, però tot el conjunt «té pel cap baix 500 anys».En el cas de Reus, l'informe que la comissió de Cultura Popular va presentar, fa especial esment a la tronada, per la seva singularitat, però també als gegants i a la importància de les gralles, ja que quan l'instrument va entrar en decadència a tot el Principat als anys 30 i 40, Reus va mantenir-lo: l'Ajuntament va comprar gralles velles perquè els gegants no deixessin de tenir aquest acompanyament. D'aquesta manera, l'ús de l'instrument va perviure fins que als 80 es va produir el relleu generacional.Per l'alcalde de la ciutat, la declaració «és equivalent al grau de protecció d'un monument; per tant, cal el mateix grau de compromís en la seva gestió i mantenir el model de festa que tenim». En un sentit més pràctic, Lluís Miquel Pérez analitzava que això evitaria que legislacions i transposicions europees comportessin problemes a l'hora de permetre la continuïtat d'alguna manifestació festiva inclosa en la festa major de Sant Pere. És el cas de la tronada, per exemple.
Celebració el 5 de juny.
Curses de cavalls i foguerades
La Festa de Sant Antoni d'Ascó, que ha estat declarada festa patrimonial d'interès nacional, es concentra el cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. El més vistós de la festa són els Tres Tombs i les curses de cavalls, matxos i rucs que es fan pels carrers del poble i també la foguerada, que se situa al bell mig del Pla de l'Església, i que esdevé durant els dies de Sant Antoni un element simbòlic de la festa. Cada dia es fa al voltant de la foguera la ballada de jotes i sardanes.