Picasso volia ser Rusiñol
El Museu Picasso de Barcelona revela en una exposició la fascinació obsessiva que va sentir el geni malagueny pel pintor català
En l'agitada Barcelona del canvi de segle, un jove Picasso es va obsessionar amb Santiago Rusiñol. No tant amb la seva obra –prou sabia que Nonell estava molt més ben dotat tècnicament– com amb la seva consideració de reputat artista i de líder d'artistes. Picasso es va obcecar amb la poderosa figura de l'implantador de la modernitat parisenca a Barcelona fins al punt que imitava la seva firma. Rusiñol era el model d'artista que volia ser: un artista respectat i influent. No se sap quan es van conèixer, però podria ben ser el 1899. Probablement, Rusiñol –que era 20 anys més gran– se'n va oblidar mig segon després, però no pas Picasso, que des d'aquell moment i fins al 1904 va fer-li 21 retrats. Dotze d'aquests retrats llueixen a l'exposició Picasso ‘versus' Rusiñol, un gran projecte d'investigació del Museu Picasso liderat per un dels seus conservadors, Eduard Vallès, que fa dos anys va publicar la llavor de la seva revolucionària tesi en el llibre Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat. L'exposició, que avui s'obre al públic, fa aportacions inèdites sobre la relació entre Picasso i Rusiñol, una relació molt particular que va anar de més a menys: el 1904, un Picasso cansat de la Barcelona que tan l'havia impressionat ja no sentia fascinació per Rusiñol, sinó rebuig. En el darrer retrat que li va fer, el va ridiculitzar sense compassió amb el dibuix d'un crític d'art que el sodomitza. Picasso, llavors, ja només pensava en París.
Malgrat tot, Eduard Vallès remarca que la relació entre Picasso i Rusiñol va ser sempre cordial i que Picasso no va deixar mai de dur dins seu el record de Rusiñol. I la prova és que als anys seixanta, 30 anys després de la mort de Rusiñol, va il·lustrar l'Auca del senyor Esteve; aquests treballs es poden veure per primer cop junts al museu del carrer Montcada.
L'exposició està farcida d'obres del museu El Cau Ferrat, aprofitant que l'edifici, la casa i estudi de Rusiñol a Sitges està tancat perquè s'ha de restaurar. A més de ser ocasió única per veure a Barcelona els grecos que va col·leccionar Rusiñol –i als quals s'ha afegit un greco extraordinari prestat pel Metropolitan–, paga la pena també deixar-se endur pels cinc picassos (sis, però un es va perdre) que va col·leccionar Rusiñol. I és que Rusiñol va ser un dels primers col·leccionistes de Picasso. Va comprar-li les obres a Els Quatre Gats, on el malagueny acostumava a fer subhastes amicals per guanyar algun caler.
Dos «picassos» o un?
Picasso i Rusiñol no són els únics que es retroben en el marc de l'exposició. Saben que a la col·lecció del museu hi ha una obra cabdal mutilada? Vallès va descobrir que a L'abraçada (1900) li falta tota una banda vertical que és propietat d'un col·leccionista de Barcelona –que es pensava que tenia un Picasso sencer a casa. Ara, per primera vegada, els dos fragments s'han unit (això sí, només mentre duri l'exposició) i L'abraçada es pot contemplar sense censura.