Cadaqués és el final d'un viatge als orígens a «Estació de l'oblit»
Christian Molina i Sandra Serna codirigeixen aquest film protagonitzat per Fermí Reixach
El reclam publicitari anuncia que Estació de l'oblit és «una pel·lícula de gent gran per a gent jove». Però és més que això. Com van dir els seus directors, Christian Molina –en un canvi de registre radical després de fer Diari d'una nimfòmana– i la debutant Sandra Serna, durant la presentació del film que va tenir lloc ahir a Cadaqués, «és una pel·lícula intergeneracional que abarca el cicle de la vida i la mort, establert essencialment en el triangle que formen els tres personatges principals».
Per una banda, trobem en Domingo (Fermí Reixach, nominat als Gaudí per aquest paper), un mariner allunyat del mar i que en ple declivi vital busca una sortida digna per morir tranquil. I per l'altra, dos adolescents, la seva néta Clara (Katia Klein), i en Pau (Nilo Mur) –un jove amb problemes d'adaptació–, que en plena efervescència de les seves vides, en aquell moment clau que és el pas de l'adolescència a la maduresa, necessiten desencallar les seves pors per tirar endavant. I és precisament en aquesta cruïlla decisiva de les seves vides, en aquest estat de trànsit, que tots tres, malgrat les diferències d'edat, s'embarquen a un destí: Cadaqués i el cap de Creus, amb el far de la fi del món com a final del trajecte.
Cadaqués inspirador
Christian Molina, que té lligams familiars amb Cadaqués, va reconèixer que per ell aquesta població simbòlica esdevé la seva «pròpia estació de l'oblit», el lloc on enfronta les seves pors. També, Cadaqués és d'on va sorgir la font d'inspiració d'aquesta història intimista, que tracta sobretot de la soledat i la hipocresia que domina molt sovint l'àmbit familiar.
Estació de l'oblit, que està produïda per Canónigo Films i TV3, s'estrena a Catalunya aquest divendres 4 de juny.
