L'art obre portes
Els artistes de Ciutat Vella, Gràcia i el Putget i Farró s'han aliat per obrir junts els seus tallers aquest cap de setmana
Visitar el taller d'un artista és una aventura de coneixement fascinant. Tafanejar la cuina d'un artista és tastar el gust de la creació per la creació. Passin, vegin i escoltin: avui i demà hi ha desenes de tallers oberts a Ciutat Vella, Gràcia i el Putget i Farró, el primer any que els artistes d'aquests barris van junts i a totes. Trobaran més informació a www.tallersoberts.net o, físicament, al FAD –que és qui coordina tota la moguda–, on hi ha uns mapes per poder muntar una ruta al gust de cadascú. I aquí van tres recomanacions.
Un professor intuïtiu i generós.
«Qui pensa en els estudiants quan surten de l'escola desvalguts?», es pregunta Cabané, sense trobar resposta. D'aquí que la seva iniciativa, per minúscul granet de sorra que sigui, tingui tant i tant valor. Ell en diu art coaching, perquè assessora i guia les artistes en el desenvolupament dels seus projectes. També els permet tenir accés a la seva biblioteca i, amb l'excusa dels Tallers Oberts, els facilita un generós aparador que dóna visibilitat a les seves creacions emergents.
Cabané és un històric i un convençut dels Tallers Oberts, però aquest any no hi participa per no fer ombra a les seves cinc apadrinades. Cabané, que té entre les mans un interessantíssim projecte de pintura de memòria històrica, fa una feina encara més lloable: procura mentalitzar les joves artistes del munt de dificultats que trobaran per obrir-se camí. «Els dic que Barcelona és una ciutat artística provinciana i classista i que els convé més tenir una altra feina, si pot ser propera a l'art, i dedicar-se uns anys a la recerca artística, que no començar a produir mercaderies repetitives», diu amb lucidesa. Doncs sembla que les alumnes sí que se l'escolten. «No penso a triomfar només a crear amb llibertat», proclama l'alemanya Patrizia Schopf.
Aventura anglocatalana.
Xavier Kaye és un artista de mare catalana i pare anglès que, tot decidit, fa un parell d'anys va llogar amb l'artista anglesa Jessica Casey un local del carrer Topazi, 14 per obrir una galeria d'art, Unttitled BCN, en què interrelaciona artistes emergents catalans i anglesos. «Barcelona té un greu problema de falta de galeries d'un nivell mitjà. Dels centres cívics ens n'anem a Consell de Cent».
Més recentment, i per dotar de més dinamisme el seu arriscat projecte, Kaye ha llogat el local del costat (que, per cert, feia anys i panys que estava buit) per muntar tallers d'artistes. Ara n'hi ha cinc treballant-hi: un italià, un brasiler, una australiana... Tot a un preu quasi de riure (poc més d'un centenar d'euros mensuals), el just i necessari per no perdre-hi diners, ja que els que es volen fer rics amb l'art són uns altres.
Una senyora de l'art.
Hi hagué un temps (anys setanta) en què la seva obra tenia un circuit ben apuntalat, però va quedar truncat perquè la família va necessitar que es posés a treballar. Vital de mena, va lliurar-se amb entusiasme a l'ensenyament, i ja acostant-se als 50 anys va impulsar un pioner batxillerat artístic a l'IES Vallès de Sabadell. Quan es va jubilar, va tornar a submergir-se en el seu univers de creació. «Vaig per lliure, sé que ja no puc anar a picar les portes de les galeries», diu, sense recança. Crear ja li ho dóna tot.