Manuscrits i dibuixos inèdits reforcen la imatge de Dalí com a «màquina de pensar»

A Antoni Pitxot, director del Museu Dalí, li agradaria poder fixar minut a minut la trajectòria creativa del seu mestre i amic, però de moment es conforma amb els «trossos de vida» que ajuden a compondre-la, com si fossin fragments d'un gran trencaclosques: cartes, manuscrits, fotografies i esbossos com els que ha anat adquirint la fundació els dos darrers anys i d'un altíssim valor per als estudiosos de l'artista. La documentació presentada ahir, la major part inèdita i en la qual s'han invertit 400.000 euros, la formen una vintena de dibuixos i esbossos preparatoris, entre els quals destaquen les primeres temptatives de resoldre la doble imatge que apareixerà a La metamorfosi de Narcís; un plec de manuscrits, incloent-hi l'original d'una carta adreçada a Luis Buñuel l'any 1926 en què li confirma la seva expulsió definitiva de l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i es refereix a Cadaqués com el seu «mestre d'estètica», a més d'esborranys d'alguns textos teòrics i el guió d'un espectacle mai realitzat inspirat en l'Àngelus de Millet, i una seixantena de fotografies del pintor, de Gala i del seu cercle d'amistats inscrites en l'ambient provocatiu i jocós dels anys trenta, en plena efervescència del moviment surrealista.

Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians, va subratllar la importància d'aquest material adquirit a dos col·leccionistes particulars, un de català i un altre de francès, i a través de subhastes, entre elles la que l'any 2008 va posar a la venda a París, enmig d'una certa controvèrsia, l'arxiu privat d'André Breton, i que, sense tenir l'espectacularitat dels grans olis ni estar destinat a l'exhibició, permet resseguir el procés de treball de l'artista, que es revela, en la minuciositat quasi obsessiva dels esbossos, com «una autèntica màquina de pensar». Del conjunt sobresurt, per la seva singularitat, una sèrie de dibuixos eròtics de detallisme explícit, encara que Antoni Pitxot va fer notar que «l'erotisme de Dalí és cru i potent, però mai participatiu», a diferència de Klimt o Picasso quan abordaven la mateixa temàtica, de la qual no es conformaven a ser espectadors. A banda dels estudis preparatoris per a La metamorfosi de Narcís, l'oli de 1937 que fa dos anys la Tate Modern de Londres va deixar temporalment al Museu Dalí, el lot conté també un estudi per a Construcció tova amb mongetes bullides (Premonició de la Guerra Civil), de 1936; dos esbossos més per a La vellesa de Guillem Tell (1931), i un exemplar de l'edició francesa, en traducció de Paul Éluard, de l'Oda a Salvador Dalí, que Federico García Lorca va dedicar al seu amic de joventut.