La generació més tendra de fotògrafs portuguesos reivindica el seu talent a Barcelona

Rebels amb l'aïllament cultural que ha encriptat el seu país, els integrants d'una nova generació de fotògrafs portuguesos reivindiquen el seu talent al món. A l'Estat espanyol, els seus noms són encara poc coneguts, tot i que des d'ahir hi han guanyat terreny gràcies a l'exposició que la Fundació Foto Colectania, des de sempre sensible amb la fotografia portuguesa, presenta amb la complicitat de les dues grans col·leccions de fotografia de Portugal: la Col·lecção Banco Espíritu Santo i la de la Fundação de Serralves Museu de Arte Contemporânea. Totes dues institucions han cedit obra d'una trentena de creadors que aviat es faran sentir. N'hi ha que ja han captat l'atenció internacional, com és el cas d'Edgar Martins, un intrèpid fotògraf que va vendre a The New York Times unes fotografies retocades per il·lustrar un reportatge de la crisi immobiliària; quan el diari es va adonar que les imatges havien estat manipulades, va haver de demanar disculpes als lectors. Luísa Cunha –que aviat participarà en una performance amb Bruce Nauman– i el tàndem João Maria Gusmão i Pedro Paiva, també han començat a sonar amb força en l'escena de l'art. L'exposició Impressions i comentaris, oberta al públic fins al 18 de setembre i emmarcada en el festival Portugal Convida, que organitza el consolat general de Portugal a Barcelona, reuneix l'obra d'una colla d'artistes nascuts a la dècada dels setanta i formats a fora, molts dels quals, també amb inquietuds en el camp del cinema i del videoart, que han convertit la realitat més propera en el seu material artístic. «Els seus treballs són plurals, però els uneix una preocupació per l'entorn», emfasitza João Fernandes, comissari de l'exposició i director del Museu de Serralves. Mirar a l'entorn significa, per a Nuno Cera, traçar la tragèdia dels boscos cremats, mentre que per a Paulo Catrica el focus il·lumina els greus problemes de sequera. Sense deixar el paisatge, Patrícia Almeida s'ocupa del desembarcament esbojarrat de joves turistes a l'Algarve. La generació més tendra de fotògrafs portuguesos també té la dèria de buscar fantasmes en la història recent del país, i amb aquest esperit catàrtic sobresurt el treball de Mariana Silva, un arxiu d'imatges televisives de la Revolució dels Clavells.