cultura

Les entitats culturals de Lleida retreuen a l'Església catalana el seu silenci en el litigi per l'art de la Franja

Van fer un acte de suport al bisbe, que ha estat a punt de dimitir per les pressions

«A què és degut el silenci dels bisbes catalans? Tenen por que s'hagin de remodelar els seus territoris tal com preveia el decret de segregació de Lleida?» Aquests són dos dels interrogants que es plantegen les entitats culturals de Lleida que ahir al vespre van consensuar un manifest de suport al bisbe Joan Piris. En aquest punt, els signants del manifest es pregunten com és que mai en tot el litigi, iniciat arran de la segregació el 1995 de les parròquies de la Franja de Ponent que històricament havien estat des del segle XI dins del bisbat lleidatà, l'Església catalana no ha fet costat als intents dels diferents bisbes de Lleida que hi ha hagut fins ara de demostrar, davant del Vaticà i de les institucions civils, que la col·lecció és legítima i no pas el fruit d'un saqueig forçat com denuncia el bisbat de Barbastre-Montsó: les obres d'art es van portar al museu fa més de cent anys per preservar-les de l'abandó i el saqueig, com es va fer arreu, i això va donar peu als altres museus diocesans que hi ha a Catalunya.

La falta de suport de la resta de bisbes va tenir un episodi més quan el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, va ser cridat pel Vaticà perquè exercís de manera interna d'administrador episcopal de Lleida, en una breu etapa durant la qual Salinas va signar amb Barbastre-Montsó l'entrega de les peces reclamades i va litigar als jutjats al costat de Barbastre i en contra de l'Associació d'Amics del Museu de Lleida.

Llançar la tovallola

Els portaveus de les entitats signants del manifest no van voler aprofundir en aquest retret a l'Església catalana, tot i lamentar la solitud de Piris, «que està rebent pressions molt dures fins al punt que ha arribat a plantejar-se llançar la tovallola i marxar», va dir ahir l'advocat de l'associació d'Amics del Museu de Lleida, Francesc Sapena. No van concretar quines pressions són aquestes, llevat que les de l'àmbit eclesial són les més dures, a més de les judicials (dos ajuntaments intenten tramitar una querella penal contra Piris per apropiació indeguda, querella que de moment no ha estat acceptada a tràmit) i de les mediàtiques, en al·lusió a les campanyes de la premsa aragonesa, que s'han fet més intenses en les darreres setmanes pel fet que el cas sobre la propietat de les obres que dirimeix un jutjat civil de Lleida ha quedat vist per a sentència.

Canvi d'opinió

Joan Piris, valencià, nomenat pel Vaticà bisbe de Lleida el setembre del 2008, va arribar a la capital de Ponent amb la idea de donar per acabat el litigi i entregar les obres a Barbastre-Montsó. Però a partir del gener passat ha canviat d'opinió arran de la publicació de les cartes i rebuts de propietat que demostrarien l'origen legítim de bona part de la col·lecció i que no van ser tingudes en compte en el procés seguit pel Vaticà. «És un bisbe molt evangèlic perquè ha volgut buscar la veritat en aquest i altres temes», diuen les entitats, que subratllen que Piris mai no ha desobeït les ordres del Vaticà respecte a l'art, sinó que «s'ha trobat que les obres ja no són a les seves mans (són al Museu de Lleida, regit per també per les institucions públiques) i no vol callar tampoc el que ha descobert sobre l'origen legítim del museu diocesà».

En l'acte d'ahir, al qual no va anar Piris, hi havia representants de la Paeria i de la Diputació de Lleida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia