Quanta «pela» falsa
El MNAC traça un recorregut expositiu per la història de la moneda il·legal, tan antiga com la història de la moneda legal
Als anys vint del segle passat, els primers arqueòlegs que van excavar Empúries van desenterrar un tresor de monedes, una de les quals era falsa. És una moneda de bronze banyada en plata, petita i modesta, no gaire ben conservada, però vet aquí les ironies del destí que avui té molt més valor que qualsevol de les altres peces autèntiques que contenia el tresor. I si en té tant, de valor, és perquè és la moneda il·legal més antiga (2.400 anys) que s'ha trobat a la península ibèrica, si és que no és també una de les primeres que va circular pel nostre territori (cal recordar que els grecs, els introductors de la moneda, van crear Emporion al segle VI aC). Per tant, la conclusió és òbvia però no per això insignificant: la història de la moneda tramposa és tan antiga com la de la moneda legal, i si algú en té dubtes ho pot indagar a l'exposició La moneda falsa. De l'antiguitat a l'euro, que llueix el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a la sala d'exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
La simbòlica moneda d'Empúries obre un recorregut expositiu que compara les peces falses (n'hi ha de bàsiques que clamen al cel, però també n'hi ha que són increïbles obres d'art de la imitació) amb les legítimes de cada època, i es revela fins a quin punt obsessiu les autoritats han perseguit els falsificadors de manera tan constant com infructuosa. I això que les penes per aquest delicte no eren menors: els romans enviaven els impostors de la moneda a la foguera, i els visigots els tallaven la mà dreta. I no cal recular tan enrere: en els bitllets que va emetre la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil hi havia una llegenda que advertia els falsificadors de la pena de mort.
Una de les tesis més sorprenents de l'exposició és la que reivindica Barcelona com un gran centre de falsificació de moneda en dos períodes concrets: el segle XVII i el tombant del segle XIX al XX. I és que dels populars duros sevillans, una de les monedes fraudulentes més difícils de reconèixer que van circular alegrement del 1870 fins al 1908, se'n van fabricar molts més a la capital catalana que no a l'andalusa. Fals com un duro de Barcelona?!