Edicions Dau publica ‘Atles de la Guerra Civil a Catalunya', el primer volum exhaustiu que il·lustra l'evolució del conflicte bèl·lic mitjançant mapes
Cartografia de guerra
“És un pas molt important per explicar la guerra a través de mapes”, diu Joan Villarroya
Encara no està tot publicat sobre la Guerra Civil. Edicions Dau, dirigida per Ton Barnils –que els darrers anys ha fet una contribució bibliogràfica important amb dos volums de la Crònica del govern de la Generalitat durant el conflicte–, treu ara al mercat l'Atles de la Guerra Civil a Catalunya, un estudi que omple un buit en l'estudi i interpretació de la guerra del 1936. Mai fins ara s'havia publicat una visió cartogràfica tan àmplia com aquesta, en un volum de gran format, amb més de 500 planes i més de 400 mapes. “És un treball que no existia, i a la resta de l'Estat no s'ha fet. Per això pensem que pot servir de model”, augura l'historiador Joan Villarroya, un dels autors. També signen l'exemplar
el cartògraf Víctor Hurtado i Antoni Segura, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Completa l'equip la historiadora italiana Paola Lo Cascio.
La tasca d'anys ha consistit a recopilar el màxim d'informació disponible i transformar-la en mapes. Tots han estat realitzats de bell nou i abasten tot allò que va afectar Catalunya durant la guerra. El gruix principal és l'arribada del front al país, però també s'han reproduït els indrets on hi va haver participació de les milícies catalanes, és a dir, el front d'Aragó, el desembarcament republicà a Mallorca, Eivissa i Formentera (la campanya del capità Bayo) i la defensa de Madrid (amb la mort del líder anarquista Durruti).
Els historiadors han fet un buidatge de primera mà en els principals arxius europeus: a Catalunya i l'Estat espanyol, Itàlia i França, amb l'Arxiu Negrín, per exemple. “Cada mapa té darrere un esforç important de recerca d'informació”, apunta Villarroya. El volum analitza l'evolució del conflicte des dels seus inicis, revisant el cop d'Estat amb mapes específics de diferents ciutats catalanes i avança amb els fronts, la Batalla de l'Ebre, la campanya de Catalunya, etc. Una introducció inicial guia el lector amb una descripció general dels fets per tal d'interpretar millor els mapes.
El llibre enllaça amb el projecte de recerca El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l'oposició (1938-1979) i els del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (Granma) que es duen a terme al CEHI - Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
LA XIFRA
La informació social completa l'apartat militar
El llibre es basa en els moviments militars, però hi ha també molta informació sobre aspectes complementaris: socials i polítics, la repressió i els bombardejos. Hi ha mapes de txeques, dels moviments de les víctimes i la rereguarda, de la col·lectivització del sector industrial, fàbriques i centres productors i financers; també es localitzen les seus de les principals institucions polítiques, partits, sindicats, diaris i revistes, així com els espais de lleure i els hospitals. “Els aspectes no militars han estat els més difícils de trobar, i ens hauria agradat poder desenvolupar-ho més”, explica l'historiador Joan Villarroya. També s'hi han reproduït escenes en espai urbà, com les conseqüències del 19 de juliol i la destrucció d'esglésies, o els Fets de Maig als carrers de Barcelona. El lector hi trobarà mapes marítims, que mostren els atacs als vaixells que miraven de proveir els ports de Barcelona, Tarragona o Sant Feliu de Guíxols, i combats navals. Les bases cartogràfiques utilitzades en els mapes de gran extensió són fets a partir dels de l'Institut Geogràfic Nacional, en escales que van d'1:25.000 fins a 1:500.000. No tots els mapes són inèdits, però beuen de fonts com comunicats oficials dels exèrcits i llibres i articles d'especialistes. Altres referències són un atles publicat recentment, exclusiu de la ciutat de Barcelona, i d'altres que ja havia usat el mateix Villarroya en una Història de la Guerra Civil d'Edicions 62.