Assajos artístics a Sant Lluc
Esbossar, provar, projectar, estudiar formes, llum i volums. El procés artístic és complex i fascinant però habitualment queda amagat a ulls de l'espectador, malgrat que cada cop més es valora més aquesta part de la creació. El Cercle Artístic de Sant Lluc treu a la llum ara un conjunt d'obres dels magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) que són proves, estudis i esbossos d'artistes de la categoria d'Isidre Nonell, Marià Fortuny, Ramon Casas, Joaquim Vayreda o Claudi Lorenzale.
La temàtica del model ha fet de nexe d'unió d'aquesta mostra sota el títol En procés, amb peces centrades en la figura humana. Enric Mas, comissari de la mostra i que ha pogut triar i remenar en els fons del MNAC, diferencia entre els conceptes d'esbós, estudi i projecte. “L'esbós és un apunt ràpid, una idea per ser utilitzada o no; en l'estudi l'artista fa provatures, és una pràctica, una via de treball, mentre que el projecte és ja un model més o menys complet”, explica Mas. En la mostra no hi ha ni obres inacabades ni còpies “que en definitiva són peces que formen part del procés d'aprenentatge”.
Una de les joies de la mostra és un esbós de Marià Fortuny per a l'oli El jardí dels poetes, una obra que va desaparèixer el 1931 del convent de les Carmelites Descalces de Madrid. L'esbós representa un fragment molt petit d'una gran escena que només coneixem a través d'una fotografia feta pel fill del pintor, també artista. Tant en l'esbós com en la pintura desapareguda, Fortuny s'autoretrata les cames. De Nonell s'exhibeix un estudi de dona de molta qualitat que ben bé podria ser una obra definitiva. Alguna cosa semblant passa amb un retrat de dona, de Ramon Casas, fet a París. En canvi, Antoni Caba tracta una mà de dona “com si es tractés d'un retrat”.
Les cases de Sert
Un projecte ben complet, en canvi, és el que va fer Josep Maria Sert per a la decoració del menjador de la casa de Brussel·les del baró Becker. Es tracta d'una maqueta detallada a escala del projecte.
El dibuix, la base de qualsevol esbós o projecte artístic, és una de les disciplines més ben representades a l'exposició. De fet, la peça més antiga de la mostra és un dibuix del valencià Esteve March, del segle XVII, però destaquen especialment els estudis neoclàssics de Claudi Lorenzale.
Enric Mas, artista especialitzat en l'ensenyament artístic, destaca el caràcter pedagògic d'aquestes obres diguem-ne a mig fer, però que revelen el traç immediat de l'artista. “Són obres molt fresques, que contenen l'empremta de l'artista. Són obres honestes, en què l'artista es permet equivocar-se”.
L'exposició és una més de les que Sant Lluc ha organitzat amb fons museístics i col·leccions privades externes, des de la inauguració a la seva nova seu del carrer Mercaders el febrer del 2009. Teresa Bosch, nova directora del centre, afirma que Sant Lluc continuarà amb una programació d'exposicions que que estudiaran“l'evolució dels llenguatges artístics a partir de col·leccions públiques i privades”. Així, es prestarà una especial atenció al procés de dibuix. El Cercle té previst organitzar una sèrie de tallers amb artistes de fora, així com el cicle Pati Obert, que acollirà projectes efímers i experimentals d'artistes emergents.
En procés.