Cultura

El Conca presenta el primer diagnòstic sobre l'estat de la cultura i de les arts a Catalunya, amb lloances a la creativitat i crítiques als desequilibris territorials

“La presència internacional de l'art català és insignificant”

Per llei, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) està obligat a elaborar un informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts a Catalunya. Ha complert. Ahir a les nou del matí el president de la institució, Francesc Guardans, va lliurar l'informe –que més que del 2009 és dels últims anys– al president del Parlament, Ernest Benach. No és un document per desar en una prestatgeria qualsevol. Es tracta del primer gran diagnòstic que Catalunya gosa fer de la seva cultura. Tot està, o hauria d'estar, comprès en les 207 pàgines que perfilen una radiografia que, segons diu Guardans, ajudarà “molta gent” a entendre què és el Conca.

L'estat de la cultura i de les arts a Catalunya no es pot mesurar, segons l'informe, amb un sol termòmetre. Hi ha tantes llums com ombres, i cada sector té les seves pròpies grandeses i misèries. De llum comuna n'hi ha una, i de radiant: Catalunya és una país que vessa creació i la força artística dels seus talents no havia estat mai tan exultant. L'informe del Conca en presumeix quan parla del cinema –“tots els indicadors indiquen que s'està vivint el millor moment en la història del cinema a Catalunya”–, el teatre –“mai no s'havia comptat amb tants autors, directors i companyies”– o la música –“viu un dels moments creatius més rics i diversos”–, per dir tres exemples molt clars.

Però el potencial artístic dels creadors catalans ha esclatat malgrat tot, és a dir, sense trobar cobertura en les erràtiques polítiques culturals que el país pateix des de fa dècades i que el Conca està decidit a redreçar. Deixats a la seva sort, molts sectors artístics són tossuts de mena i han fet prevaldre el seu talent; el cas de la dansa és el més evident.

“Som independents i hem elaborat un informe objectiu, ni improvisat ni fet a la lleugera. Diem les coses, les bones i les dolentes, tal com són”, emfatitzava ahir Guardans. Molesti a qui molesti, exclama el president del Conca, l'informe posa el crit al cel amb els greus desequilibris territorials que castiguen sense els mínims culturals tantes comarques del país, exceptuant l'ampli desplegament de biblioteques. I és que el problema ve de lluny i no hi ha forma de solucionar-lo. De la mateixa manera que l'informe estira les orelles als responsables de la projecció internacional de la cultura catalana, l'Institut Ramon Llull, no pas per dedicar tants “i eficients” esforços a l'impuls de la literatura sinó per no dedicar-ne pràcticament cap a les altres expressions artístiques. I el preu que es paga per aquesta discriminació és alt. En arts visuals, caríssim: “La presència internacional de l'art català és completament insignificant”. No cal retrocedir gaire enrere per sentir nostàlgia d'aquells temps gloriosos.

Ombres. La manca de plataformes de circulació i difusió de les arts visuals. El poc reconeixement artístic i social del circ. I una ombra del tot tenebrosa: el disseny, que tanta reputació ha aportat històricament a Catalunya, “està perdent el lideratge” en comparació amb altres zones del territori espanyol.

Llums. En el món acadèmic europeu i nord-americà comença a agradar de valent el teatre català. I una llum que fa bavejar: la literatura catalana ja és coneguda i reconeguda arreu, sens dubte per l'efecte Frankfurt.

L'informe del Conca, que s'ha anat teixint l'últim mig any amb la complicitat de tots els sectors –“nosaltres l'hem redactat, però fer-lo, l'han fet ells”, remarca Guardans– també examina l'estat de la cultura des d'una perspectiva general. A diferència de la resta de països del sud d'Europa, i no cal dir d'Espanya, Catalunya ha seguit l'estela dels països nòrdics i anglosaxons i ha apostat per la dimensió social de la cultura (les biblioteques) en detriment de la patrimonial (les pedres). I farà bé, entén el Conca, de no desviar-se d'aquest camí.

Hi ha una qüestió molt rellevant que queda coixa en aquest informe. La relació entre cultura i economia. O, cosa que és el mateix, les xifres que demostrarien fins a quin punt la cultura no és una despesa sinó una font d'ingressos. Les xifres no hi són perquè “falten dades fiables i actualitzades. És el llast més important per a poder configurar polítiques culturals ambicioses”.

Amb aquest informe, el Conca ha donat un cop sobre la taula per dir que ara sí que toca la cultura. I un cop fet el diagnòstic per saber quins són els dèficits més flagrants, ja es treballa per elaborar un pla estratègic amb les receptes. Estarà fet a finals d'any, però de moment, i per no fer l'espera tan llarga, el Conca ha assumit 25 compromisos per començar a treballar. D'entre aquests deures, justament hi ha el d'impulsar l'elaboració d'una base de dades com més completa i actualitzada millor de la dimensió econòmica de la cultura a Catalunya. Per poder parlar amb propietat de les coses.

Els números de l'Estat espanyol

Com es poden qualificar les aportacions en cultura de l'Estat a Catalunya? Francesc Guardans ho té clar: “És escandalós”. La comunitat de Madrid acapara entre el 30% i el 44% del pastís de les subvencions i les inversions. Catalunya, en el millor dels casos, es queda amb el 14%. Curiosament, el millor dels casos acostuma a coincidir en els anys anteriors a les eleccions generals. Però ni en el millor dels casos Catalunya supera mai els diners que s'aboquen a l'Institut Cervantes.

No hi ha cap dada que doni una altra perspectiva. Despesa per habitant? 7,61 euros, molt per sota de la mitjana espanyola, situada en 12,75 (a la Comunitat de Madrid puja fins als 28,81 euros).

I encara més: els prop de 13 milions d'euros que rep el Liceu queden lluny dels 19 que se'n van al Teatro Real. Però és que en el cas del MNAC, els 4 milions semblen una ridiculesa enfront dels que obté el Prado: 34.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia