Hi ha maneres i maneres de vendre llibres. Càritas proposa: «Agafa un llibre i dóna la voluntat.» Maulets va més enllà: «Llibres a pes. 100 grams = 1 euro (els llibres solts que pesen més d'1 kg = 10 euros)». Quan passeges entre les parades de la Rambla i la plaça Catalunya durant la diada de Sant Jordi, sota un sol i uns somriures radiants que ho dominen tot, t'adones que el món és molt complex i que aquesta és justament la seva gràcia: gairebé de costat, conviuen els mormons, els joves d'Unió, Òmnium, la Fundació Ramon Noguera, els afectats de fibromiàlgia, la Creu Roja, Intermón Oxfam, el GEiEG, la comunitat Bahá'i, l'organització socialista d'alliberament nacional Endavant, els esportistes de la boccia, els Amics del Museu d'Art, les Joventuts Socialistes, Astrid 21, el Partit Republicà Català, els comerciants d'El Centre i uns estudiants que venen roses per pagar-se el viatge de final de curs a Port Aventura.

En la seva parada, CiU proposava als ciutadans que omplissin una enquesta («Si fossis l'alcaldessa / alcalde de Girona, quines 3 polítiques prioritzaries?» I et donaven diverses opcions per triar-ne tres) a canvi d'una planta aromàtica –sàlvia, menta, farigola, lavanda– o una foto de Girona. La parada de CiU també oferia un altre divertimento: una imatge del gos Scooby Doo amb el qual podies fer-te una foto per protestar contra la normativa municipal que obliga els propietaris gironins de gossos a treure'ls a fer un volt diàriament. «Sisplau, no em poseu el taco-can, snif», diu Scooby Doo sobre un hipotètic aparell que controlaria les sortides dels gossos per l'espai urbà.

El Niu del centre d'art contemporani Bòlit, a sobre de les sales d'exposicions municipals, es va integrar ahir com a espai de la diada, amb una lectura en la seva plataforma exterior d'accés –l'interior del Niu estava ocupat per «una reunió», segons la noia que regulava l'accés a les escales– dels textos escrits per persones anònimes que durant les setmanes prèvies havia recollit Elín Hansdóttir en la seva instal·lació Book space: llibres en blanc repartits per les biblioteques públiques de Girona, com ja ho havia fet abans en altres ciutats d'arreu del món. L'atmosfera de festa literària pacífica que ho envolta tot es trenca només quan un noi demana pujar per les escales d'accés restringit al Niu per cantar les quaranta a algú que acaba d'escopir-li des de les alçades.

L'escriptora hondurenya Bethy Maritza Estrada Barahona va preferir utilitzar l'estructura metàl·lica de les escales del Niu per anunciar la seva pròpia parada, situada a la plaça Catalunya, on venia exemplars del seu recent poemari Revivamos el amor, com una mostra més del poder integrador de la diada de Sant Jordi.