Cultura

Paisatge i cultura

Els Octubre distingeixen un assaig sobre els paisatges com a construccions culturals de Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

“Cap paisatge no és innocent. Els nostres arquetips són fruit d'una època i d'un gust”

El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, va ser guardonat anit amb el Premi Joan Fuster d'assaig per la seua obra Paisatge, territori i societat civil. En les altres modalitats dels Premis Octubre els guanyadors van ser l'escriptora Cèlia Sánchez-Mústich, codirectora de la Festa de la Poesia a Sitges, que es va endur el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; la valenciana Raquel Ricart, guanyadora de l'Andròmina de narrativa, i el també valencià Francesc Adrià, premiat amb l'Octubre de teatre.

L'assaig de Joan Nogué, “amè i oportú”, segons la descripció del jurat, tracta el paisatge i les qüestions culturals i també ètiques i polítiques que contribueixen a la seua definició i la seua particular evolució. Segons Nogué, el paisatge, que defineix com “el rostre del territori”, no pot defugir la influència d'una determinada cultura i d'unes determinades sensibilitats.

“Cap paisatge no és innocent”, va declarar Nogué, que va explicar que els paisatges són “construccions culturals” i que “els referents paisatgístics són fruit de la decisió d'una època i d'un gust”. “Els nostres arquetips actuals estan íntimament lligats a les identitats nacionals. El noucentisme, el modernisme, influïren notablement en la configuració dels paisatges que coneixem hui”, va afegir.

En el seu assaig tracta qüestions com la rellevància del paisatge en el context de la globalització, atès que la gent sent la necessitat de sentir-se identificada i arrelada a un lloc en particular, o la conveniència d'introduir el paisatge en les polítiques territorials per convertir-lo en un objecte de dret i incrementar la cultura del paisatge.

De l'obra de Cèlia Sànchez-Mústich, On no sabem, guanyadora del premi de poesia, el jurat va remarcar-ne les “qualitats imaginatives”, l'“estil personalíssim” i la “unió d'allò més gran amb allò més petit”. L'autora va afegir que l'obra parla de les incerteses de la vida i de les relacions humanes, “de les portes que no sabem on ens portaran i dels llocs als quals no sabem per on s'entra ni per on se surt”. A l'hora de definir
la seua obra, però, Sànchez-Mústich va remarcar que és molt complicat descriure els propis poemes: “Fem poemes per no haver de parlar-ne”, va confessar.

La novel·la Les ratlles de la vida, guanyadora del Premi Andròmina de narrativa —el més ben dotat econòmicament, amb 12.000 euros—, és una obra que narra la història d'una família a través de quatre generacions, en què els personatges femenins són el fil conductor. “Una obra sincera, emotiva, plena de tendresa, però amb tocs de malícia, un llenguatge acuradíssim i un ús magnífic del temps del relat”, en opinió del jurat, que va manifestar que es va sentir captivat per la primera frase de la novel·la: “Aquell dia, quan Ermerinda es despertà, havia oblidat mitja vida i tenia mig cos paralitzat”. L' autora, Raquel Ricart, que compagina la feina d'administrativa amb l'escriptura, va manifestar que aquesta és “la novel·la que sempre he volgut escriure, que borronava des que era molt jove”.

L'obra guanyadora del Premi Octubre de teatre, Taula de canvis, de Francesc Adrià, tracta una
temàtica poc habitual als escenaris, l'economia. El fil conductor de l'obra és el diàleg entre un pirata informàtic i un especulador sense escrúpols que dóna com a resultat una potent metàfora sobre els estralls del capitalisme salvatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.