Xuclant la sang

De tocar a la matinada en un Primavera Sound l'any 2008 a ser caps de cartell del Festival Internacional de Benicàssim d'enguany, la carrera de Vampire Weekend ha transcorregut a un ritme vertiginós. Són un grup que, després d'escoltar-se el Graceland (1986) de Paul Simon i un grapat de discos de Fela Kuti, van pensar que seria una bona idea inserir elements africans a base d'indie pop. I la van encertar de ple, tot i que la mescla anava desproveïda dels elements de compromís i de denúncia dels artistes citats i només mantenia l'element lúdic.

Els de Brooklyn arribaven a Barcelona amb el cartell d'entrades esgotades a la porta de la sala Razzmatazz i aixecant veritables passions adolescents. Però aquests vampirs de cap de setmana van deixar un sabor agredolç quan van decidir acabar el concert quan no feia ni una hora que havia començat. Després que Ezra Koening prometés tornar a la ciutat quan tinguessin un nou disc, van tocar una accelerada Walcott i, sense dir ni tan sols adéu, van abandonar l'escenari mentre els tècnics començaven ràpidament a desmuntar-ho tot.

Del repertori que tenien previst no van tocar el seu èxit Horchata, ni tampoc Mansard Roof o Giving up the gun. Va ser aleshores quan les bones vibracions que Vampire Weekend havien planejat durant l'actuació amb temes com ara Cousins, M79 o A-Punk es van transformar en incredulitat al principi i en indignació pocs minuts després, amb tota la gent amb les mans enlaire i cridant que allò havia estat un atracament.

Un mal final per a un concert que havia de confirmar Vampire Weekend com una de les sensacions de la temporada però que va acabar sent un gran desengany.