Barcelona es queda sense el BAFF
Plega el Festival de Cinema Asiàtic
“És el final d'una etapa, i no hi ha ofertes ni un acord per a la continuïtat”, diu el codirector.
El Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, més conegut com el BAFF, deixarà de celebrar-se l'any que ve després de dotze edicions, en què ha aplegat més de 100.000 espectadors, ha projectat més de 500 llargmetratges de diferents països asiàtics i ha portat com a convidats una llarga llista de directors coneguts, entre els quals hi ha Johnnie To, Naomi Kawase o Brillante Mendoza. Ho confirmava ahir a aquest diari Carlos R. Ríos, fundador i director del festival durant tots aquests anys, juntament amb Amaia Torrecilla. “És el final d'una etapa de 100.000 Retinas, l'entitat organitzadora, i no hi ha hagut ofertes ni un acord que en permeti la continuïtat”, explicava.
El BAFF (sigles de Barcelona Asian Film Festival) es considerava, per volum de públic (uns 20.000 espectadors per edició), programació, convidats i impacte mediàtic, un dels festivals de cinema més importants de Catalunya, juntament amb el de Sitges –el més rellevant amb diferència– i L'Alternativa –que té lloc aquests dies. A tot Catalunya se celebren anualment uns 70 festivals i mostres de cinema.
Carlos R. Ríos explica que Amaia Torrecilla i ell eren “els socis fundadors del BAFF i, a la pràctica, els productors de l'esdeveniment”. I afegeix: “A diferència de festivals més grans com el de Sitges, no hi ha una fundació que decideixi qui és el director. Això fa que, quan decideixes plegar, és difícil trobar algú que vulgui continuar la teva tasca. No hi veig una solució fàcil: si la producció d'un festival l'assumeix una entitat de dos socis, quan els dos socis se separen, no plouen les ofertes”.
Possibilitats tancades
De moment, “les possibilitats estan tancades”, diu Ríos. Ja no hi ha temps per organitzar un certamen que té lloc habitualment entre finals d'abril i principis de maig. El codirector no ha volgut aprofundir en les raons d'aquesta dissolució. “És un final d'etapa –insisteix–; 100.000 Retinas plega”. Ell mateix i altres membres de l'equip ja preparen una nova iniciativa, Cinemart, un festival centrat en el cinema d'autor del qual aviat donaran detalls.
Amb tot, Carlos R. Ríos reconeix que el final del festival “té a veure amb la crisi”. “No és la raó principal, però hi ha també una part de cansament. Sempre hem dit que el festival té una dimensió més gran del que permetrien els recursos de què disposem”. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura donen ajuts, però serien insuficients per a les ambicions que es plantegen, i per aconseguir “el respecte del públic i la repercussió internacional” que tenien. A més, amb la crisi econòmica, l'aportació dels patrocinadors ha baixat un 80%.
El festival va tenir un fort creixement els darrers 5 o 6 anys, en què es projectaven anualment uns 60 llargmetratges i comptaven amb uns 20.000 espectadors. Carlos R. Ríos estima que, al llarg de les dotze edicions, es deuen haver projectat més de 500 llargmetratges i deuen haver tingut més de 100.000 espectadors. Pel que fa a continguts, “hi han passat gairebé tots els grans directors asiàtics”, i han fet “les primeres projeccions a Espanya de directors tan rellevants com Brillante Mendoza, Tsai Ming-Liang o Naomi Kawase”, explica el fundador i codirector. A més, des del BAFF es produïen cicles que s'exhibien en altres ciutats.