Salvador Macip
“Ara hi ha més armes per manipular-nos”
E
És metge, científic i escriptor: a què li agrada més dedicar-se?
Són tres coses que faig i que m'omplen molt. De petit ja tenia clar que m'hi dedicaria, perquè m'agrada molt la ciència, l'escriptura i la música. Em costa veure'm fent només una cosa.
Pot definir la seva última novel·la, El joc de Déu?
És una comèdia que usa el món dels científics per fer una paròdia crítica de la societat d'avui dia, de com ens poden arribar a manipular. S'usa la manipulació exagerant una mica, a la novel·la, que tracta tant de la que posa en pràctica una dona com el protagonista –l'antiheroi que està obligat a salvar el planeta–, a més de les empreses i els polítics, que a vegades intenten construir uns personatges de cartró i no sabem què hi ha al darrere.
Per les pàgines que hi ha penjades a internet, sembla que s'ho va passar molt bé escrivint.
Sí, moltíssim. De fet, la vaig escriure molt ràpid, en tres mesos. Tot i que després l'he repassada molt. Conté capítols curts perquè volia experimentar, com si el lector estigués fent zàping a la televisió. Utilitzo humor negre per explicar la història, però es pot llegir a dos nivells: un com a comèdia i l'altre, més profund, com un discurs sobre la manipulació.
Des d'on s'intenta manipular?
Ara qui té el coneixement té el poder. Més que mai el món està globalitzat, i una cosa que passa a un lloc del planeta se sap a l'altra banda del món, però amb internet les armes per manipular-nos són més poderoses que fa vint anys.
I com ens en podem prevenir?
El coneixement evita que ens manipulin. Ens hem d'informar, aprendre i no creure'ns la primera cosa que ens diguin ni quedar-nos amb la primera opinió que llegim a internet. Cal contrastar versions i escoltar més opinions.
Al llibre dóna una visió concreta dels científics: la pot explicar?
Tenim la idea que els científics són molt honestos, altruistes, i que la majoria treballen per al coneixement, per donar a la societat avenços. Però també són humans, es fan la traveta entre ells, hi ha joc brut, odis i ressentiment. Molts estan obsessionats també a aconseguir el Nobel i s'estan matant per tenir-lo. La societat els ha idealitzat, però hi ha punyalades entre ells, i si et poden trepitjar, et trepitgen, com a la resta de professions.
Hi intervé una estudiant, també.
Hi ha la dona intel·ligent i manipuladora que també pretén demostrar que els homes som més manejables; és una feblesa que tenim. He intentat explotar una mica aquesta imatge de dona perquè hi aporta molt de joc.
És autor de novel·la, de literatura infantil, té un recull de contes i obres de divulgació científica. En quin gènere es troba millor?
M'agrada escriure llibres que jo llegiria i que em diverteixo fent. No em limito només a la comèdia; m'ho passo bé fent de tot i llegint de tot. Però acostumo a conservar el meu estil, que és l'humor negre i el cinisme.
Quins autors li agraden?
Sóc lector de llibres de temes molt amplis, des de la ciència-ficció fins a la literatura nord-americana dels anys seixanta endavant: Philip Roth, Cormac McCarthy, El club de la lluita de Chuck Palahniuk. De catalans, L'any de la plaga, de Marc Pastor, i Miquel de Palol.
Com veu que se'l catalogui com a un científic ‘que s'entén'?
És el millor que em poden dir.Intento usar paraules que el lector pugui entendre. En les obres de divulgació i a les novel·les, m'esforço per escollir les paraules més adequades. A la gent li interessa la ciència, i la hi hem d'apropar i que sàpiga què fem, perquè d'això depenen molts diners que demanem per seguir investigant.