Un músic d'alçada

Any rere any augmenta la nòmina de músics que volen ser Bob Dylan, gairebé la mateixa quantitat que cauen derrotats tan bon punt rasquen les cordes de la seva guitarra. Però hi ha una petita minoria que aconsegueixen sortir de la norma i afegir un toc de personalitat. Aquest és el cas d'aquest suec de 27 anys anomenat Kristian Mattson, però conegut artísticament pel nom de The Tallest Man on Earth (l'home més alt de la terra). Un malnom evidentment sobredimensionat, ja que a l'escenari de la sala mitjana de Razzmatazz, va demostrar tenir una alçada més o menys semblant a la de la resta dels mortals que omplien mitja entrada en un dels concerts de celebració del desè aniversari de Razzmatazz.

Sense més armes que les seves guitarres, un piano ocasional i el bon grapat de cançons que ha editat repartides en dos discos llargs i en un parell d'EPS, només li van caler un parell de cançons per prendre les mides a l'escenari i mostrar, ràpidament, la seva autoritat en un concert aclaparador per la seva senzillesa. Va recordar l'accidentada actuació a la sala Sidecar de fa mig any i va posar-se l'ànima del públic a la butxaca amb un repertori profundament atractiu en què no van faltar cançons com The king of Spain, Burden of tomorrow, The Gardener o The Wild Hunt, sense deixar perdre l'oportunitat d'acabar cantant amb la seva xicota (que també va fer de telonera amb el nom Idiot Wind) en un emotiu final. Tot i que la influència del Dylan de 1965 és força acusada tant en la manera de cantar com en l'estructura de les cançons, va saber marcar les diferències, va anar més enllà de la imitació i va saber fugir del possible hype en què se'l podia encasellar.