Una casa pròpia

No es coneix cap diccionari biogràfic d'homes, perquè seria un no acabar, o perquè ben mirat ja n'existeixen de camuflats a la majoria de manuals de consulta general, però a partir d'ara n'hi ha un de gratuït i consultable en línia que ressenya les vides de les dones que han fet alguna contribució a la història dels Països Catalans en qualsevol camp del coneixement, dels esports, la política, l'economia o la societat, des del segle primer fins a l'actualitat. El Diccionari biogràfic de dones (www.dbd.cat), impulsat per la Generalitat, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d'Universitats, recopila 655 notes biogràfiques, una quantitat discreta si es prenen en consideració els més de vint segles de l'arc cronològic que abraça, però els responsables del projecte ja remarquen que la selecció de partida és “incompleta i insuficient”, perquè l'objectiu és que sigui una eina viva, oberta a les incorporacions que suggereixin els estudiosos especialitzats i els ciutadans particulars. El treball en curs explicaria algunes absències notables, sobretot des de la perspectiva local: Emília Xargay, Anna M. Dalí, Mela Mutter, Carme Gotarde o Montserrat Llonch no hi tenen, de moment, entrada.

En qualsevol cas, és la primera vegada que les dones prenen visibilitat en una obra d'aquesta magnitud que ha implicat una trentena d'experts de dotze universitats, a més d'un equip de redacció de més d'un centenar de col·laboradors, dirigits per Teresa Vinyoles, professora d'història medieval de la Universitat de Barcelona (UB), i Núria Jornet, professora d'Arxivística de la mateixa UB i directora de Duoda, Centre de Recerca de Dones. El fons biogràfic, que es pot consultar per criteris geogràfics, professionals o cronològics, ofereix un panorama prou variat de l'aportació femenina a la història dels territoris de parla catalana, des de pageses medievals a sanadores i bruixes, des de comtesses, reines i santes, a mestres i metgesses, des d'empresàries i obreres, a aviadores i sindicalistes, des de cuineres, puntaires i modistes, a cantants, actrius, artistes i poetes.

La majoria potser no van arribar a tenir la cambra pròpia que reivindicava Virginia Woolf per a la independència creativa de les dones, però a partir d'ara tenen una casa comuna que aixopluga la virreina de València, Germana de Foix, i la primera presidenta de l'Agrupació Radical Femenina d'Alcalà de Xivert, Genoveva Marsal Santamaria, o les escriptores Montserrat Roig i Mercè Rodoreda, i la primera alcaldessa de Catalunya, Natividad Yarzo. No hi falten, per descomptat, les fundadores del feminisme modern, des de Carme Karr a Maria Aurèlia Capmany, a més de periodistes (Irene Polo), pedagogues (Rosa Sensat), mecenes (Francesca Bonnemaison) o ballarines (Àurea Sarrà).

Entre les referències gironines, hi consten, a banda de les històriques Emessenda de Carcassona o Ende, la pintora del Beatus, Aurora Bertrana, Carmen Amaya, Maria Àngels Anglada, Antònia Adroher, Trinitat Aldrich, Concepció Carreras, Carme Guasch, Dolors Lafitte, Rosa Leveroni, Quima Jaume, Maria Assumpció Soler, Montserrat i Maria dels Àngels Vayreda, Francesca Torrent o Lola Bech.