“La catalana ja no és una cultura de resistència”

És una associació acadèmica fundada a Oxford al 1954 per catalanòfils de la Gran Bretanya com Robert Tate, Paul Russell-Gebbett o Francis Pierce i per catalans exiliats com ara Josep Maria Batista i Roca, Joan Gili o Josep Trueta, que té per objectiu promoure la cultura catalana al Regne Unit i a Irlanda. Cada any se celebra una conferència organitzada per una universitat en alguna ciutat de les Illes Britàniques, i de tant en tant es fa a Barcelona, com enguany, organitzada per la UOC.

En Batista i Roca va iniciar els primers estudis de català a la Gran Bretanya, trencant el monopoli del castellà en els departaments d'estudis hispànics, al 1948. L'exili català al Regne Unit estava farcit d'intel·lectuals de gran nivell, com ara el mateix Batista i Roca, el doctor Trueta o en Joan Gili, que va crear els festivals de llibres que encara se celebren a Gal·les. La seva activitat va cridar l'atenció de nombrosos intel·lectuals britànics, que van començar a interessar-se per la cultura catalana, un interès que encara perdura i fins i tot creix.

Més que mai, perquè la cultura catalana ja no és una cultura de resistència, sinó una cultura homologada en l'àmbit europeu i mundial. En aquest marc, una entitat acadèmica com la nostra és molt important per despertar l'interès del món acadèmic, tot afavorint l'intercanvi d'idees. L'Anglo-Catalan Society està creixent, amb nous membres de tot arreu. La nostra principal publicació, el Journal of Catalan Studies, té un gran prestigi acadèmic. Crec que una prova de la vitalitat de la nostra entitat és que cada any el comitè acadèmic encarregat de seleccionar les ponències i lectures per a la conferència anyal té més feina, perquè el nivell de les propostes és elevadíssim.

Sense dubtes, el futur és molt engrescador. Hi ha un interès creixent per la nostra cultura, que és atractiva per als europeus. A tall d'exemple, la Universitat d'Edimburg, on sóc professor, té els cursos de cultura catalana plens, i ampliarà l'oferta a partir de l'any vinent. I de l'interès per la cultura hi ha un pas a l'interès per la llengua, mitjançant els lectorats de nombroses universitats arreu del món. Tornant a l'exemple d'Edimburg, els estudis de català tenen els mateixos recursos i estructura que els estudis de portuguès, la qual cosa demostra quina consideració mereix.

No. La nostra missió principal són els estudis catalans a la Gran Bretanya i Irlanda, però tenim membres d'arreu dels països catalans. És una entitat oberta a tothom.

La Universitat Oberta de Catalunya ha estat un magnífic amfitrió i la conferència ha estat un èxit, amb un centenar de participants. El nivell ha estat molt alt, com la Joan Gili Lecture que obre la trobada, que en aquest cas va tractar de com la immigració magribina s'integra a Catalunya.