Tot Camprodon al Liceu

L'agost del 2009, la Fundació Museu Albéniz Ajuntament de Camprodon presentava en el marc incomparable del Pont Nou l'inici de la commemoració de l'Any Albéniz. Comptaven amb molts elements i, amb el suport de diverses institucions i de la RTVE –que cedia l'orquestra i assegurava la transmissió de l'acte–, emprenien una espectacular festa. La pluja, però, va ser present amb tota l'energia i l'acte es va haver de suspendre quan no s'havia arribat encara a la meitat. L'alcalde, Esteve Pujol, assegurava que intentarien dur l'espectacle al Liceu. Ho han fet ara, reconvertint l'inici de l'any Albéniz en cloenda. Tot el Liceu es va omplir del públic que, un any i mig abans, havia adquirit les entrades, i per tant, tot Camprodon era al Liceu. Més de nou autocars i nombrosos desplaçaments individuals omplien la sala, àdhuc amb el Cardenal Martínez Sistach, camprodoní honorari.

Com va anar la reedició? Es va perdre l'èpica, però en canvi vam poder apreciar millor un espectacle dirigit per Cuki Pons amb vocació popular que, amb diverses pinzellades, volia deixar el regust de la vida d'Isaac Albéniz i Pascual, com se sap fill d'un administrador de duanes alabès i d'una figuerenca. La idea era simple i, amb una tria feta per Jorge de Persia, es van interpretar les músiques més conegudes per il·lustrar-ne el naixement a Camprodon amb una sardana esplèndida de Joan Manén dedicada al poble i el Capricho Catalán de l'homenatjat, i, amb el suport visual de les postals que el mateix Albéniz enviava, els diversos llocs per on va transcórrer la seva agitada vida. El viatge a Cambó les Bains era la idea que, a través de vaixells i imatges ferroviàries, enllaçava una vida que va acabar en aquesta vila i que havia començat a Camprodon. El canvi d'orquestra, la de RTVE per la JONC, va fer que el centre d'atenció es desplacés cap als solistes –Carles Trepat a la guitarra, Marta Mathéu en el cant i Josep Colom al piano– i potser els pinyols de la vetllada van ser les dues intervencions de la Cobla Sant Jordi amb l'esmentada sardana i la rotunda Santa Espina de Morera i la deliciosa i evocadora interpretació pianística de la Cuba del mateix Albéniz.